nascor

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈnaːs.kɔr/
• Etimologia: Del protoitàlic gnāskōr, procedent del protoindoeuropeu ǵenh₁-, amb el mateix significat.

Verb

nāscor ‎(1a present^?), nāsceris ‎(2a present), nāscī ‎(infinitiu), nātus sum ‎(perfet); deponent

1. nàixer

Relacionats

• nāscēns
• nātālīcius
• nātālis
• nātīvus
• nātūra