magnus
Aparença
Llatí
[modifica]- Pronúncia(i): /ˈma.ŋnʊs/
- Etimologia: Del protoitàlic *magnos, del protoindoeuropeu *m̥ǵh₂nós, de l'arrel *méǵh₂s («gran»).
Adjectiu
[modifica]magnus m., magna f., magnum n. (comparatiu māior, superlatiu māximus)
- gros
- Mare Magnum— («la mar grossa»)
- gran
- Carolus Magnus— («Carles el Gran, o Carlemany»)
- important, gros
- Magnum fuit mittere.— («Va ser enviat en relació a un tema important.»)
Declinació
[modifica]Primera i segona declinació, -us, -a, -um.
Cas | Singular | Plural | |||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
Masculí | Femení | Neutre | Masculí | Femení | Neutre | ||
Nominatiu | magnus | magna | magnum | magnī | magnae | magna | |
Vocatiu | magne | magna | magnum | magnī | magnae | magna | |
Acusatiu | magnum | magnam | magnum | magnōs | magnās | magna | |
Genitiu | magnī | magnae | magnī | magnōrum | magnārum | magnōrum | |
Datiu | magnō | magnae | magnō | magnīs | |||
Ablatiu | magnō | magnā | magnō | magnīs |