lata

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /ˈla.ta/

Americà: alt /ˈla.t(a)/, baix /ˈla.ta/

• Rimes: -ata
• Etimologia: Del llatí latta.

Nom

lata f. ‎(plural latas)

1. llanda

Derivats

• enlatar
• latón

Verb

lata

1. primera persona del singular (yo) del present de subjuntiu del verb latir
2. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present de subjuntiu del verb latir

Miscel·lània

• Síl·labes: la·ta (2)
• Anagrames: alta, atal ^(revers), tala, talá

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre lata

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈlaː.taː/, /ˈlaː.ta/

Adjectiu

lātā

1. ablatiu femení singular de lātus

lāta

1. nominatiu femení singular de lātus
2. nominatiu neutre plural de lātus
3. vocatiu femení singular de lātus
4. vocatiu neutre plural de lātus
5. acusatiu neutre plural de lātus

Polonès

• Pronúncia: /ˈla.ta/
• Rimes: -ata

Nom

lata

1. nominatiu, acusatiu i vocatiu plural de rok

Nom

lata

1. genitiu singular de lato
2. nominatiu, acusatiu i vocatiu plural de lato

Miscel·lània

• Síl·labes: la·ta (2)