[go: up one dir, main page]

Vés al contingut

ironia

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental:  central /i.ɾuˈni.ə/
balear /i.ɾoˈni.ə/, /i.ɾuˈni.ə/
Occidental:  /i.ɾoˈni.a/

ironia f. ‎(plural ironies)

  1. Dir el contrari d’allò que es pensa de manera que l'oient entén que es tracta d'una burla o d'una crítica indirecta.
  2. En filosofia, mètode per trobar la veritat fent preguntes que fingeixen ignorància per part del qui les fa amb l'objectiu d'obligar l'interlocutor a expressar el seu punt de vista raonat sobre el tema.

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: i·ro·ni·a (4)

Vegeu també

[modifica]

Llatí

[modifica]

īrōnīa f. ‎(genitiu īrōnīae)

  1. ironia

Declinació

[modifica]
1a declinació -a, -ae
Cas Singular Plural
Nominatiu īrōnīa īrōnīae
Vocatiu īrōnīa īrōnīae
Acusatiu īrōnīam īrōnīās
Genitiu īrōnīae īrōnīārum
Datiu īrōnīae īrōnīīs
Ablatiu īrōnīā īrōnīīs