[go: up one dir, main page]

Vés al contingut

invito

De Viccionari

Català

[modifica]
  • Pronúncia(i): central /imˈbi.tu/, nord-occidental /imˈbi.to/
  • Rimes: -ito

Verb

[modifica]

invito

  1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de invitar.
    [Jo] invito, invite, invit o inviti.
  2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb invitar.
    [Que jo] invito, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que jo] inviti o invite.
  3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb invitar.
    [Que ell/ella/vostè] invito, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que ell/ella/vostè] inviti o invite.

Llatí

[modifica]
  • Pronúncia(i): /ɪnˈwiː.toː/
  • Etimologia: Format pel prefix in- i la mateixa arrel present en via i vita, que porta el significat de «venir».

Verb

[modifica]

invītō ‎(1a present?), invītās ‎(2a present), invītāre ‎(infinitiu), invītāvī ‎(perfet), invītātum ‎(supí)

  1. invitar
  2. desafiar