granader
Català
[modifica]
- Pronúncia(i):
Oriental: /ɡɾə.nəˈðe/ Occidental: nord-occidental /ɡɾa.naˈðe/, valencià /ɡɾa.naˈðeɾ/
Nom
[modifica]granader m. (plural granaders, femení granadera)
- Soldat d'infanteria dels exercits antics (entre el segle xvii i el xix) especialment entrenat per a llançar granades de mà.
- Per evolució dels anteriors, soldat d'elit especialment robust dels exercits antics (entre el segle xvii i el xix) que formava part de la guàrdia reial, imperial, etc. i que podia ser d'infanteria o cavalleria.
- Per extensió i en consideració a la gran alçada que acostumaven a tenir els anteriors, referit a una persona de gran alçada i robusta.
Miscel·lània
[modifica]- Síl·labes: gra·na·der (3)