fai

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈfaj/
• Rimes: -aj
• Etimologia: [1] Del francès faille, segle XIX.
• Etimologia: [2] Mot fantasma per reinterpretació del topònim el Fai com a iodització de fall ‎(«trenc, escletxa») associant-lo a l’anglès fall ‎(«salt d’aigua») i l’alemany Fall ‎(«caiguda»).

Nom

fai m. ‎(plural fais)

1. Teixit de seda o de raió, de trama gruixuda formant bordons.

   «Vestia riquíssim vestit i anava cofada amb alta mitra de fai i randes.» (Josep Maria Folch i Torres, Les aventures d'en Boi Delit o el braçalet de Marciana, 1927)

Traduccions

Traduccions

• Anglès: faille ^(en)
• Castellà: faya ^(es) f.
• Francès: faille ^(fr) f.

Nom

fai m. ‎(plural fais)

1. (mot fantasma) Forma alternativa de fall.

Miscel·lània

• Síl·labes: 1
• Anagrama: afí

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, DECat

Català antic

Verb

fai

1. primera persona singular (io, yo, jo) del present d'indicatiu de fer

Variants

• faç, fac, fau

Italià

Verb

fai

1. segona persona singular (tu) del present d'indicatiu de fare
2. segona persona singular (tu) de l'imperatiu de fare