facio

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈfa.kɪ.oː/
• Etimologia: De l'arrel indoeuropea *dʰeh₁- ‎(«posar, establir, col·locar»), possiblement passant per una arrel intermèdia *dʰh₁-k-yé/ó-.

Verb

faciō ‎(present^?), facere ‎(infinitiu), fēcī ‎(perfet), factum ‎(supí)

1. fer, jo faig

   Quid ego feci? ― què faig?

   Latrocinium modo factum est. ― S’ha fet un robatori

   Factum est. ― Ja està fet.

   «Quam diu quisquam erit qui te defendere audeat, vives, et vives ita ut nunc vivis, multis meis et firmis praesidiis obsessus ne commovere te contra rem publicam possis. Multorum te etiam oculi et aures non sentientem, sicut adhuc fecerunt, speculabuntur atque custodient.» (Ciceró, Contra Catilina)

   Mentre hi hagin persones que gosin defensar-te, viuràs; però hauràs de viure com ho fas ara, assetjat per molts i fidels guàrdies de manera que no siguis capaç d'alçar un dit contra la república: molts ulls i orelles t'estaran observant, com ho han fet fins ara sense que ho notessis.

2. construir, jo construeixo
3. produir, jo produeixo

Derivats

• afficiō
• clārificō
• cōnficiō
• dēficiō
• efficiō
• falsificus
• -fex
• fortificō
• grātificor
• īnficiō
• interficiō
• iustificō
• mollifaciō
• officiō
• olfaciō
• perficiō
• praeficiō
• prōficiō
• reficiō
• sacrificō
• sānctificō
• satisfaciō
• scientificus
• sēnsificus
• significō
• simplificō
• stupefaciō
• sufficiō
• vērificō

Descendents

• Asturià: facer, faer
• Castellà: hacer
• Català: fer
• Cors: fà
• Dalmaci: fur
• Francès: faire
• Friülès: fâ
• Gallec: facer
• Italià: fare
• Napolità: fà, fa', face
• Occità: fer, faire, far
• Portuguès: fazer
• Romanès: face, facere
• Sard: fàchere, fàere, fàghere
• Sicilià: fari
• Venecià: far