- Pronúncia(i): /ɛksˈoː.roː/
- Etimologia: Del prefix ex- i ōrō.
exōrō (1a present?), exōrās (2a present), exōrāre (infinitiu), exōrāvī (perfet), exōrātum (supí)
- convèncer, persuadir
«Ut pejeret, exorare facile potero.» (Ciceró, Pro Roscio XVI.46)- Fàcilment puc persuadir-la de perjurar.
- aturar
Exorare grandinem hostiis.- Aturar la calamarsada mitjançant sacrificis.
