[go: up one dir, main page]

Vés al contingut

est

De Viccionari

Català

[modifica]

est m. ‎(plural ests o estos)

  1. Punt de l'horitzó per on surt el sol.

Notes

[modifica]
  • Només s'escriu en majúscula si és la part principal o concreta d'un topònim, ex: països de l'Est.

Relacionats

[modifica]

Punts cardinals:

NO N NE
O E
SO S SE
nord-occ. sept. nord-or.
occ. or.
sud-occ. mer. sud-or.
mestral tramuntana gregal
ponent llevant
garbí migjorn xaloc

Sinònims

[modifica]

llevant, orient

Traduccions

[modifica]

Adjectiu

[modifica]

est m. ‎(femení esta, plural masculí estos, plural femení estes)

  1. (poc comú, nord-occidental) aquest

Relacionats

[modifica]
Demostratius en català
Grau adjectiu pronom adverbi
1r proximitat 1a persona aquest aquest, est1, este2 això açò2, ço1 aquí ací2
2n 2a persona aqueix1, eix1, eixe2 això aquí, ahí2
3r llunyania concreta aquell allò allí
imprecisa allà
1) Poc comú o arcaic 2) Occidental
En general s’usen dos graus: proximitat i llunyania.
L’ús de tres graus amb proximitat de 1a o 2a persona és característic de la majoria del valencià i de la llengua antiga.

Variants

[modifica]

Pronom

[modifica]

est

  1. (poc comú, nord-occidental) aquest

Miscel·lània

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Català antic

[modifica]
  • Etimologia: Del llatí iste.

Adjectiu

[modifica]

est m. ‎(femení esta, plural masculí ests o estos, plural femení estas o estes)

  1. aquest

Variants

[modifica]

Pronom

[modifica]

est

  1. aquest

Verb

[modifica]

est

  1. segona persona singular (tu) del present d'indicatiu de ésser

Variants

[modifica]

Francès

[modifica]
  • Pronúncia: /ɛst/ (adjectiu)
  • Pronúncia: /ɛ/ (verb)
  • Etimologia: Adjectiu: de l'anglès antic ēast.
  • Etimologia: Verb: del llatí est, de sum.

Adjectiu

[modifica]

est inv. ‎(plural ests)

  1. est
    La côte est.La costa est.

Verb

[modifica]

est

  1. tercera persona singular (il, elle, on) del present d'indicatiu de être
    Il est haut.És alt

Llatí

[modifica]
  • Pronúncia(i): /ɛst/

Verb

[modifica]

est

  1. tercera persona singular del present d'indicatiu actiu de sum