erm

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈɛrm/, /ˈerm/
	balear /ˈeɾm/
Occidental:	/ˈeɾm/

• Etimologia: Del llatí erēmus ‎(«desert»), del grec antic ἔρημος ‎(érēmos), segle XII.

Adjectiu

erm m. ‎(femení erma, plural masculí erms, plural femení ermes)

1. inhabitat

   La guerra ha deixat aquest poblat erm.

2. inculte (no cultivat)
3. estèril (no fructífer)

   Un debat erm.

Nom

erm m. ‎(plural erms)

1. Lloc sense conrear, de terreny àrid i escassa vegetació.
2. Lloc inhabitat on hom es retira, especialment a fer vida religiosa.

Derivats

• ermàs
• ermot

Traduccions

Lloc sense conrear

• Alemany: Ödland ^(de) n.
• Anglès: wasteland ^(en)
• Castellà: yermo ^(es)
• Eslovac: pustatina ^(sk) f.
• Francès: friche ^(fr) f.
• Italià: terra incolta ^(it) f., terra desolata ^(it) f.
• Polonès: nieużytek ^(pl) m., pustynia ^(pl) f., pustkowie ^(pl) n.
• Portuguès: ermo ^(pt) m.

Lloc de retir

• Castellà: yermo ^(es)

Miscel·lània

• Anagrames: mer, rem

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB