- Pronúncia(i): /ˈdɔ.loː/
- Etimologia: Del protoitàlic *dolaō, de l'arrel protoindoeuropea *delh₁- («tallar, separar»), cognat del verb doleō.
dolō (1a present?), dolās (2a present), dolāre (infinitiu), dolāvī (perfet), dolātum (supí)
- tallar amb destral, jo tallo
- Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wortenbuch, 1959, p.194-196
