dent
Aparença
Potser volíeu: DENT
Català
[modifica]- Pronúncia(i):
Oriental: central ⓘ balear /ˈdent/, /ˈden/ Occidental: nord-occidental /ˈden/ valencià /ˈdent/, /ˈden/
Nom
[modifica]dent f. (plural dents)
- (anatomia) Peça d'os de la boca que serveix per mastegar els aliments.
- Part sortint i esmolada d'un objecte.
- En mecànica, en els engranatges, cadascun dels elements sortints que encaixa entre dues dents d'una altra peça o bé en el forat de l'anella d'una cadena.
Merònims
[modifica]Relacionats
[modifica]Compostos i expressions
[modifica]- amb dents i ungles
- armat fins a les dents
- dent accessòria
- dent caduca
- dent de llet
- dent decídua
- dent de lleó
- dent de llop
- dent incisiva
- dent inclosa
- dent invaginada
- dent labial
- dent malacòtica
- dent mercurial
- dent postissa
- dent temporal
- ensenyar les dents = amenaçar
- parlar entre dents
Traduccions
[modifica]dent [1] (peça que serveix per mastegar)
- Albanès: dhëmb (sq)
- Alemany: Zahn (de) m.
- Anglès: tooth (en)
- Àrab: سِنّ (ar) f.
- Arameu: שִׁנָּא (arc) f.
- Armeni: ատամ (hy) (atam)
- Basc: hortz (eu)
- Belarús: зуб (be) m. (zub)
- Castellà: diente (es) m.
- Danès: tand (da) c.
- Eslovac: zub (sk) m.
- Eslovè: zob (sl) m.
- Esperanto: dento (eo)
- Feroès: tonn (fo) f.
- Finès: hammas (fi)
- Francès: dent (fr) f.
- Friülà: dint (fur) m.
- Gallec: dente (gl) m.
- Georgià: კბილი (ka) (kbili)
- Grec: δόντι (el) n. (dondi)
- Grec antic: ὀδούς (grc) m. (odoús)
- Guaraní: ãi (gn)
- Hebreu: שֵׁן (he) f.
- Hindi: दाँत (hi) m.
- Hongarès: fog (hu)
- Ídix: צאָן (yi) m.
- Ido: dento (io)
- Indonesi: gigi (id)
- Irlandès: fiacail (ga) f.
- Islandès: tönn (is) f.
- Italià: dente (it)
- Japonès: 歯 (ja)
- Llatí: dens (la)
- Llengua de signes catalana: DENT (csc)
- Llombard: dent (lmo)
- Maori: niho (mi)
- Mongol: шүд (mn)
- Neerlandès: tand (nl)
- Noruec: tann (no)
- Occità: dent (oc) f.
- Polonès: ząb (pl) m.
- Portuguès: dente (pt) m.
- Quítxua: kiru (qu)
- Retoromànic: dent (rm)
- Romanès: dinte (ro) m.
- Rus: зуб (ru) m. (zub)
- Sànscrit: दन्त (sa) m.
- Sard: dènte (sc) f.
- Serbocroat: зуб (sh), zub (sh) m.
- Sicilià: denti (scn) m.
- Suahili: jino (sw)
- Suec: tand (sv) c.
- Tadjik: дандон (tg)
- Tagal: ngipin (tl)
- Tai: ฟัน (th)
- Tàtar: теш (tt)
- Turc: diş (tr)
- Txec: zub (cs) m.
- Vènet: dénte (vec) m.
- Wolof: bëñ (wo)
- Xinès: 牙齒 (zh) (牙齿, yáchǐ)
Vegeu també
[modifica]- Article corresponent a la Viquipèdia
- Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot
Anglès
[modifica]- Pronúncia: /dɛnt/
Nom
[modifica]dent (plural dents)
Verb
[modifica]dent (3a persona singular present dents, gerundi denting, passat i participi dented)
Francès
[modifica]Nom
[modifica]dent f. (plural dents)
- (anatomia) dent
Merònims
[modifica]Relacionats
[modifica]- dentalgie
- dentaire
- dentale
- dentelé
- denté
- denticule
- dentier
- dentifrice
- dentigère
- dentimètre
- dentipare
- dentiste
- dentition
- denture
- édenter
- odontalgie
- odontoïde
Compostos i expressions
[modifica]- dent artificielle
- dent déciduale
- dent de lait
- dent incluse
- dent labiale
- dent permanente
- dent temporaire
Vegeu també
[modifica]- Quevauvilliers, Jacques. Dictionnaire médical, 2008 (en francès). Issy-les-Moulineaux: Elsevier Masson, 2007, p. 258. ISBN 978-2-294-01941-8.
- Entrada «dent» al Trésor de la langue française informatisé (TLFi).