declinació

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ðə.kɫi.nə.siˈo/, occidental /ðe.kɫi.na.siˈo/
• Rimes: -o
• Etimologia: Del llatí declinatio, segle XVII.

Nom

declinació f. ‎(plural declinacions)

1. En algunes llengües, totes les formes que pot adoptar una paraula segons la seva funció gramatical.
2. Una de les dues coordenades equatorials que es fan servir per localitzar un astre.
3. Acció de rebutjar una proposta.

Sinònims

• flexió
• refús

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Deklination ^(de) f.
• Anglès: declension ^(en)
• Àrab: إِعْرَاب‎ ^(ar) m.
• Armeni: հոլովում ^(hy) ‎(holovum)
• Búlgar: склоне́ние ^(bg) n. ‎(sklonènie)
• Castellà: declinación ^(es) f.
• Danès: bøjning ^(da) c., deklination ^(da) c.
• Eslovac: skloňovanie ^(sk) n.
• Eslovè: sklanjatev ^(sl) f.
• Esperanto: deklinacio ^(eo)
• Estonià: käänamine ^(et)
• Feroès: orðbending ^(fo) f.
• Francès: déclinaison ^(fr) f.
• Gallec: declinación ^(gl) f.
• Grec: κλίση ^(el) f. ‎(klissi)
• Hebreu: נטייה‎ ^(he) f.
• Hongarès: névszóragozás ^(hu)
• Ídix: דעקלינאַציע‎ ^(yi) f.
• Islandès: fallbeyging ^(is) f.
• Italià: declinazione ^(it) f.
• Japonès: 変化 ^(ja)
• Llatí: declinatio ^(la) f.
• Neerlandès: verbuiging ^(nl) f.
• Polonès: deklinacja ^(pl) f.
• Portuguès: declinação ^(pt) f.
• Romanès: declinație ^(ro) f.
• Rus: склоне́ние ^(ru) n. ‎(sklonénie)
• Suec: deklination ^(sv), böjning ^(sv)
• Tagal: saukol ^(tl)
• Turc: çekim ^(tr)
• Uzbek: turlanish ^(uz)
• Xinès: 變格 ^(zh) ‎(变格, biàngé)

Miscel·lània

• Síl·labes: de·cli·na·ci·ó (5)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot