cors

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (nàutica) /ˈkors/
• Rimes: -oɾs

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (Còrsega, cor) /ˈkɔrs/
• Rimes: -ɔɾs
• Etimologia: [1] Del llatí cursus, segle XIV. Doblet de curs.
• Etimologia: [2] Del llatí corsus, de Corsica.

Nom

cors m. ‎(plural corsos)

1. Campanya naval mercant contra naus enemigues amb la patent del govern.

Traduccions

Campanya naval mercant

• Castellà: corso ^(es) m.

Adjectiu

cors m. ‎(femení corsa, plural masculí corsos, plural femení corses)

1. Originari, pertanyent o relatiu a Còrsega.

Traduccions

Relatiu a Còrsega

• Castellà: corso ^(es) m.
• Gallec: corso ^(gl)

Nom

cors m. ‎(plural corsos, femení corsa)

1. Natural de Còrsega.
2. (masculí singular) Llengua pròpia de Còrsega fortament relacionada amb l'italià i sovint considerada com una forma dialectal d'aquesta última.

Traduccions

Natural de Còrsega

• Castellà: corso ^(es) m.
• Gallec: corso ^(gl)

Llengua pròpia de Còrsega

• Castellà: corso ^(es) m.
• Gallec: corso ^(gl)

Nom

cors m. pl.

1. Forma plural de cor.

Miscel·lània

• Anagrames: orcs, rocs, rosc

Vegeu també

• Wikizziunariu, edició en cors
• Entrades en cors al Viccionari en català
• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB

Català antic

• Etimologia: [1] Del llatí corpus.
• Etimologia: [2] Del llatí cursus.

Nom

cors m. ‎(plural cors o corses o corsos)

1. cos (organisme, matèria corporal)

   «L’ aygua entrant en la terra no es cors, axí con la potencia vegetativa qui 's mou per l' arbre sens que no es cors; cor si era cors, seguir -s' ia que .j. cors entràs en altre, lo qual entrament es negable e no dubitable.» (Ramon Llull, Art demostrativa, 1283)

2. buc (cos d’una nau)

Derivats

• cos

Compostos i expressions

• nos/ton/son cors - jo/tu/ell en persona
• cors per cors - lluita cos a cos

Nom

cors m. ‎(plural cors o corses o corsos)

1. cós (lloc de curses en festes d’armes)
2. curs (camí)

   «Enaxí con la setmana fa son cors per los .vii. dies, enaxí la febra quartana fa son cors per les .iiii. cambres del quadrangle de malencolia.» (Ramon Llull, Començaments de medicina, 1274-1283)

3. cors (campanya naval)

   «Don Nuno armà una nau e dues galees per entrar en cors en les partides de Barberia.» (Jaume I, Llibre dels feits, 1380)

Derivats

• cós

Nom

cors

1. forma plural de cor

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Faraudo, DTCA

Francès

• Pronúncia: /kɔʁ/

Nom

cors m. pl.

1. forma plural de cor

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /kɔrs/
• Etimologia: Del prefix com- i hortus.

Nom

cors f. ‎(genitiu cortis)

1. pati
2. gent, massa (multitud)
3. seguici d'un pretor
4. companyia militar

Declinació

3a declinació -, -is (tema i)

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	cors	cortēs
Vocatiu	cors	cortēs
Acusatiu	cortem	cortēs
Genitiu	cortis	cortium
Datiu	cortī	cortibus
Ablatiu	corte	cortibus

Variants

• cohorts

Derivats

• concordātiō
• concordia
• concordiālis
• concorditer
• concordō
• concors