canceller

Català

Oriental:	/kən.səˈʎe/
Occidental:	nord-occidental /kan.seˈʎe/, valencià /kan.seˈʎeɾ/

Rimes: -e(ɾ)
Etimologia: Del llatí cancellārius ‎(«porter, uixer, oficial»), de cancellī, balustres de porta que es cobrien amb teles per tapar (cancellare) la llum, segle XIII.

canceller m. ‎(plural cancellers, femení cancellera)

Primer ministre o cap de govern en alguns països germànics.
La cancellera alemanya.
Funcionari de primer rang, particularment en un cos consolar.
En alguns països llatinoamericans, ministre d'afers exteriors.
(històric) Oficial que dirigia la cort i el consell reial a la corona d'Aragó.
Nom donat a diferents rangs d'alt nivell dins d'una corporació, una escrivania o una universitat.