- Pronúncia(i): /ˈkan.ðit/
- Etimologia: Del llatí candidus («blanc lluent»), per associació del color blanc amb qualitats morals, de candere («posar-se incandescent»), segle XV.
càndid m. (femení càndida, plural masculí càndids, plural femení càndides)
- Persona sense malícia, fàcil d’engalipar.