artiga

Potser volíeu: Artiga, artigà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ərˈti.ɣə/, occidental /aɾˈti.ɣa/
• Rimes: -iɡa
• Etimologia: D’un preromà incert, segle X. Cognat antic de l’occità artiga i de l’aragonès artica, se suposa una base *artika potser cèltica, però insegur.

Nom

artiga f. ‎(plural artigues)

1. Terra de conreu preparada cremant el sotabosc i la brossa.

Traduccions

Traduccions

• Castellà: swidden ^(es)
• Castellà: artiga ^(es) f.
• Francès: défriche ^(fr) f.
• Occità: artiga ^(oc) f.

Verb

artiga

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de artigar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb artigar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ar·ti·ga (3)
• Anagrames: agitar, agraït, Agraït, gitara, gitarà, triaga

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DECat