Son

Potser volíeu: son, sòn, són

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (àton) /son/
• Etimologia: Contracció de l'antic ço i d'en ‎(«allò d'en»)

Pronom

Son m.

1. Partícula utilitzada en topònims balears davant d'un nom personal, que indica la seva propietat.

Notes

• Davant d'un nom femení adopta l’article personal na: So na Rossa (abans So Na Rossa)
• Davant de vocal a vegades s'ha apostrofat «So n'» o «So N'», però actualment es considera una partícula fossilitzada que no s'ha de trencar: Son Àngel (abans, So N'Àngel)
• Com a clític àton davant nom propi, es redueix de o oberta a o tancada seguint la fonètica mallorquina.

Miscel·lània

• Anagrames: nos ^(alfagrama), nós

Vegeu també

• Obres de referència: GDLC
• Corpus Oral de la Llengua Catalana, UPF.