-os

Potser volíeu: os, OS, Os, ós, -ós

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (àton) /us/, /os/
• Etimologia: Del català antic -os.

Desinència

-os ‎(plural)

1. Forma plural en masculí de substantius i adjectius aguts acabats en sibilant o sibilant més oclusiva: -s, -ç, -x, -ix, -tx, -ig, -sc, -st, -xt, -sp.

   Exemples: capaç → capaços, peix → peixos, disc → discos.

Notes

• Els acabats en el grups -ig, -sc, -st, -xt i -sp alternen amb el plural -s (text → texts o textos).
• Les formes tradicionals sense vocal tenen una certa vitalitat en alguns parlars i en registres formals.

Vegeu també

• El nombre, Gramàtica essencial de la llengua catalana, IEC.

Català antic

• Etimologia: Extensió del plural general -s per atracció dels plurals de mots acabats en -o (monjo > monjos), substituint els plurals masculins en -es formats amb una vocal de suport en mots acabats en sibilant (peix > peixs, peixes, peixos).

Desinència

-os ‎(plural)

1. Forma plural en masculí de substantius i adjectius aguts acabats en sibilant o sibilant més oclusiva.