örongam

Suec

• Etimologia: De öron ‎(«orelles») i gam ‎(«voltor»), de composició idèntica a l'alemany Ohrengeier i al neerlandès oorgier, amb denominació paraŀlela en danès øregrib i noruec øregribb.

Nom

örongam c. ‎(plural indefinit örongamar, plural definit örongamarna)

1. (ornitologia) voltor orellut (Torgos tracheliotos)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia en suec.