[go: up one dir, main page]

Vés al contingut

Pinotxo

De Viquidites
Infotaula d'obraPinotxo
Le avventure di Pinocchio
Projectes germans
  Informació a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Dades generals
Autor Carlo Collodi
Publicació 1883
Modifica dades a Wikidata

Pinotxo (originalment en italià, Le aventure di Pinocchio o Storia di un burattino) és una novel·la de Carlo Collodi, publicat el 1883.

  • Ai d'aquells nens i nenes que es rebel·len contra els seus pares i abandonen capriciosament la casa paterna. No faran res de bo en aquest món i tard o d'hora se n'hauran de penedir amb amargor.[1]
(en italià) Guai a quei ragazzi che si ribellano ai loro genitori, e che abbandonano capricciosamente la casa paterna. Non avranno mai bene in questo mondo; e prima o poi dovranno pentirsene amaramente.
Capítol 4.
  • No és el vestit bonic el que et converteix en un senyor, sinó el vestit net.[2]
(en italià) Il vestito bello che fa il signore, ma è piuttosto il vestito pulito.
Capítol 8.
  • No te'n refiïs, noi, d'aquells que et prometen fer-te ric de la nit al dia. Habitualment, o bé són uns bojos o uns embolicaires![3]
(en italià) Non ti fidare, ragazzo mio, di quelli che promettono di farti ricco dalla mattina alla sera. Per il solito o sono matti o imbroglioni!
Capítol 13.
  • Quan el mort plora és senyal que està en via de curar-se.[4]
(en italià) Quando il morto piange, è segno che è in via di guarigione.
Capítol 16.
  • Per reunir honestament unes miques de diners, cal saber guanyar-los amb el treball de les mans o amb l'enginy del cap.[5]
(en italià) Per mettere insieme onestamente pochi soldi bisogna saperseli guadagnare o col lavoro delle proprie mani o coll’ingegno della propria testa.
Capítol 19.
  • La gana, noiet, no és una bona raó per apropiar-se de les coses que no són nostres.[6]
(en italià) La fame, ragazzo mio, non è una buona ragione per potersi appropriare la roba che non è nostra.
Capítol 21.
  • L'home, perquè ho sàpigues, neixi ric o pobre, està obligat a fer alguna cosa en aquest món, a ocupar-se, a treballar.[7]
(en italià) L'uomo, per tua regola, nasca ricco o povero, è obbligato in questo mondo a far qualcosa, a occuparsi, a lavorare.
Capítol 25.
  • Els nens i les nenes, a l'acte, prometen moltes coses, però la majoria de vegades no solen mantenir les seves promeses.[8]
(en italià) I ragazzi fanno presto a promettere, ma il più delle volte, fanno tardi a mantenere.
Capítol 30.
  • Tingues-ho ben present, babau: els nois que deixen els estudis i donen l'esquena als llibres, a les escoles i als mestres per lliurar-se als jocs i a les diversions no poden tenir res més que un final desgraciat![9]
(en italià) Tienlo a mente, grullerello! I ragazzi che smettono di studiare e voltano le spalle ai libri, alle scuole e ai maestri, per darsi interamente ai balocchi e ai divertimenti, non possono far altro che una fine disgraziata!
Capítol 31.
  • I en els decrets de la saviesa hi ha escrit que tots els nois i les noies mandrosos que, farts dels llibres, les escoles i els mestres, passen els dies feliços entre jocs i diversions, tard o d'hora acaben transformant-se en petits ases.[10]
(en italià) Oramai è destino, oramai è scritto nei decreti della sapienza, che tutti quei ragazzi svogliati che, pigliando a noia i libri, le scuole e i maestri, passano le loro giornate in balocchi, in giochi e in divertimenti, debbano finire prima o poi col trasformarsi in tanti piccoli somari.
Capítol 32.
  • Cal mostrar-se amable amb tothom si volem que ens tornin la mateixa cortesia el dia que la necessitem.[11]
(en italià) Bisogna mostrarsi cortesi con tutti, se vogliamo esser ricambiati con pari cortesia nei giorni del bisogno.
Capítol 36.
  • Els nens i les nenes que cuiden els seus pares amb afecte, en les seves misèries i malalties, es mereixen lloances i estimació, fins i tot si no poden ser esmentats com a models d'obediència i de bona conducta.[12]
(en italià) I ragazzi che assistono amorosamente i propri genitori nelle loro miserie e nelle loro infermità, meritano sempre gran lode e grande affetto, anche se non possono esser citati come modelli d’ubbidienza e di buona condotta.
Capítol 36.

Referències

[modifica | modifica el codi]
  1. Collodi, 2020, p. 32.
  2. Collodi, 2020, p. 46.
  3. Collodi, 2020, p. 70.
  4. Collodi, 2020, p. 84.
  5. Collodi, 2020, p. 99.
  6. Collodi, 2020, p. 108.
  7. Collodi, 2020, p. 134.
  8. Collodi, 2020, p. 163.
  9. Collodi, 2020, p. 173.
  10. Collodi, 2020, p. 179.
  11. Collodi, 2020, p. 217.
  12. Collodi, 2020, p. 223.

Bibliografia

[modifica | modifica el codi]
  • Collodi, Carlo; Carreras, Anna (trad.). Pinotxo. Barcelona: Navona Editorial, 2020. ISBN 9788417978372.