Cove
Aparença
Cove | |
Projectes germans | |
---|---|
Article a la Viquipèdia | |
Definició al Viccionari | |
Detalls | |
Tipus | cistell |
Un cove és un cistell portàtil relativament gran i més fons que no pas ample.
Dites populars
[modifica | modifica el codi]- Alls plantats en lluna nova, de grans un cove.[1]
- Barca nova, peix al cove.[1]
- El que hi ha al cove, és peix; tot el demés és pesquera.[1]
- El qui un cove sabrà fer, ja pot dir que és cisteller.[2]
- Fes les faves en lluna nova i les colliràs amb un cove.[1]
- Marit vell i muller jove, granota fica't al cove.[3]
- Lluna nova, peix al cove.[1]
- Lluna nova, ves-hi amb un cove; lluna vella, ves-hi amb una cistella.[2]
- Lo que hi ha en el cove és peix, i lo demés és peixquera.[2]
- Qui fa un cove, fa un cistell.[2]
- (var.) Qui fa un cove fa un cistell i al cap de l'any cisteller vell.
- Qui fa un cove, fa un paner.[2]
- Qui fa un cove en fa cent, si té vímets i temps.[3]
- Qui fa un cove fa un paner i al cap d'any ja és cisteller.[1]
- Qui no en fa un cistell, mai omple un cove.[2]
- Qui un cove sàpiga fer, ja pot dir que és cisteller.[3]
Frases fetes i locucions
[modifica | modifica el codi]- A coves.[4]
- En gran abundància
- Pretendre una cosa impossible
- Dur es covo.[2]
- Ésser objecte de burla per excessiva ingenuïtat
- Ésser capaç de fer covo i paner[2]
- Ésser capaç de fer qualsevol malifeta
- Fer-ne una (o fer-la) com un cove.[4]
- Fer un disbarat inconscientment
- Voler agafar la lluna amb un cove.[4]
- Pretendre una cosa impossible
- Tenir més ull que un covo d'alatxa.[2]
- Ésser una persona atenta, tenir els ulls molt oberts
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Parés i Puntas, 1999.
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Cove». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Viladot-Puig, 2003.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Cove». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 8 juny 2012].
- ↑ Amades, Joan. La Rondalla i el proverbi. Barcelona: Gràf. Calmell Salmeron, 1938.[ ]