Bernat de Claravall
 Pintura de Georg Andreas Wasshuber, 1700 (Abadia de Heiligenkreuz, Àustria) | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Biografia a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades biogràfiques | |
| Naixement |
Fontaine-lès-Dijon, 1091 |
| Mort |
Abadia de Claravall, 20 d'agost de 1153 (61/62 anys) |
| Ocupació | Teòleg, escriptor, filòsof, religiós, escriptor d'himnes, místic i religiós cristià |
| Els drets d'autor han expirat | |
 | |
Bernat de Claravall (Castell de Fontaine-lès-Dijon, Dijon, 1090 - abadia de Claravall, 20 d'agost de 1153) fou un monjo i reformador francès principal difusor de l'orde monàstic cistercenc, per la qual cosa se'n considera cofundador. És venerat com a sant per les esglésies catòlica i ortodoxa i ha estat proclamat Doctor de l'Església.
Dites populars
[modifica | modifica el codi]- Sant Bernat passat, s'aigo ve de grat.[2](Mall.)
- La canícula, la monja la porta i el frare se l'emporta.[3]
- (var.) Sa monja l'encén i es frare l'apaga.[4](Mall.)
Referint-se a la diada de Santa Margarida (20 de juliol) i Sant Bernat (20 d'agost), quan comença i acaba les calors d'estiu.
- Les manyes de fra Bernat, que en tenia una al pap i una altra al sac.[5]
- Oli d'oliva tot mal esquiva, oli de Sant Bernat tot mal cura i ha curat.[6]
- Per Sant Bernat, el sol entra pel forat.[1](Olot)
- Sant Bernat cura de febres i de mal de cap.[1]
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Bernat». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Sanchis Guarner, 1951, p. 120.
- ↑ Amades, 1982.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «monja». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Amades i Gelats, 1980.
- ↑ Pàmies, Victor (cur.). «Oliva i olivera». Refranyer Temàtic, 08-11-2010. Arxivat de l'original el 1446827833. [Consulta: 6 novembre 2024].
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any (en català). Vol. IV. Estiu. Barcelona: Salvat, 1982. ISBN 9788434536739.
- Amades i Gelats, Joan. Refranys personals (en català). Barcelona: Selecta, 1980 (El tresor popular de Catalunya, núm. 5). ISBN 8476670486.
- Sanchis Guarner, Manuel. Calendari de refranys. Barcelona: Barcino, 1951.