[go: up one dir, main page]
Vés al contingut

Xavier Güell i López

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaXavier Güell i López
Biografia
Naixement1897 Modifica el valor a Wikidata
Tarragona Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle XX (>1963) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópintor, dibuixant, director de cinema Modifica el valor a Wikidata

Xavier Güell i López (Tarragona, 1897[1] – ?, (post. a 1963)),[2] fou un pintor i dibuixant català. Membre de la "Penya Borralleras" de l'Ateneu Barcelonès,[3] col·laborà com a dibuixant en diverses publicacions humorístiques catalanes, com L'Esquella de la Torratxa,[4] o Papitu. És l'autor de les il·lustracions a tota pàgina de l'edició d'una selecció de dinou poemes de Les flors del mal, de Baudelaire, traduïdes per Rossend Llates i publicades el 1926 per la Llibreria Catalònia en edició de bibliòfil i de gran format, amb un estil mot proper al de Beardsley.[5] Es traslladà a Pamplona i, posteriorment, a Madrid, on va fixar la seva residència.[1]

Exposicions

[modifica]

Participà en l'exposició organitzada per les Galeries Dalmau i membres de l'Ateneíllo de l'Hospitalet de Rafael Barradas, en homenatge al futurista italià Marinetti, amb motiu de la visita d'aquest Barcelona, i que el propi Marinetti inaugurà el 20 de febrer de 1928.[6][7] L'any 1929, durant l'Exposició Internacional de Barcelona, participà a l'Exposició d'Art Modern Nacional i Estranger de les Galeries Dalmau de Barcelona, organitzada des de París per Joaquim Torres-Garcia, amb un quadre sonor, Asfalt:[8] un parabrisa de cotxe rere el qual es veia una carretera i en el qual, mitjançant un petit artefacte, es podia sentir el soroll del motor [9] i de la botzina del cotxe, el que fa de Güell un dels primers avantguardistes catalans, malgrat que de forma efímera.[10] L'obra fou alhora denostada i celebrada a Catalunya, i fou adquirida per França per a exposar-la internacionalment.[11] També exposà al primer Saló d'Independents, de l'any 1936.[1]

Cinematografia

[modifica]

Durant uns anys dugué a terme una activa activitat en l'àmbit de la cinematografia. Fou director dels locals de CINAES,[12] dirigí diversos reportatges o curtmetratges de caràcter documental, com Escola de mar (1933).[13] o Nuria, la nieve en Cataluña (1933).[1] Fou el director d'un únic llargmetratge, El paraíso recobrado (1935), amb el subtítol de El Edén de los naturistas, amb actors com Carles Saldaña Alady, José Álvarez Lepe, o Antoñita Arquer, Miss Catalunya 1935; una comèdia amb vocació hedonista, seguint la tendència europea de l'època i aprofitant una certa permissivitat, fins a cert punt, de la censura.[14][15]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Xavier Güell i López». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ Güell, X. «Decadencia del cine. A: Cartas al Director». Destino, Año XXVII, num. 1339, 30-03-1963, pàgs 7 i 9.
  3. ↑ Jardí, Enric. «Vida familiar i professional». A: El meu pare i el seu món. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1999, pàg. 94. ISBN 9788484151227 [Consulta: 9 maig 2020]. 
  4. ↑ «Any 1917». La Esquella de la Torratxa, núm. 2000, 27-04-1917, pàg. 293.
  5. ↑ Molas, Joaquim. «Sobre la recepció de Baudelaire en terres catalanes. - 3. Baudelaire entre 1915 i 1938: Carles Riba». A: Marie-Claire Zimmermann i Anne Charlon. Actes del Dotzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Universitat de París IV - Sorbonne, 4-10 de setembre de 2000. Vol. I. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2003, pàg. 58. ISBN 9788484154525. 
  6. ↑ Gómez Menéndez, Llanos «Espejo e identidad: Marinetti, Ultraísmo y Spagna veloce e toro Futurista» (Pdf) (en castellà). Diacronie. Studi di Storia Contemporanea, num. 5, 2011, pàg. 13, nota 22 [Consulta: 9 maig 2020].
  7. ↑ Anderson, Andrew A. «Futurism and Spanish Literature in the Context of the Historical Avant-Garde». A: Günter Berghaus. International Futurism in Arts and Literature (en anglès). Berlin - New York: Walter de Gruyter, 2000 [Consulta: 10 maig 2020]. 
  8. ↑ «Galeries Dalmau. Temporada 1929 - 1930. Exposició d'Art Modern Nacioal i Estranger (Catàleg)». Joaquín Torres-García. Catalogue raisonné. Arxivat de l'original el 2021-04-10. [Consulta: 9 maig 2020].
  9. ↑ Brihuega, Jaime. «1925-1930». A: Las vanguardias artísticas en España. 1909-1936 (en castellà). Madrid: Ediciones Istmo, 1981, pàg. 299 [Consulta: 9 maig 2020]. 
  10. ↑ Fontbona, Francesc «L'automòbil en l'art català». Mirador de les arts, 19-02-2019 [Consulta: 9 maig 2020].
  11. ↑ «Pel & Ploma» (en castellà). La Noche. Publicaciones Gráficas [Barcelona], 23-12-1929 [Consulta: 9 maig 2020].
  12. ↑ Torras i Comamala, Jordi «Una aproximació a la historia de CINAES i CINESA. Dues cadenes de distribució i exhibició a Catalunya». Cinematògraf, 1995, pàg. 139 [Consulta: 9 maig 2020].
  13. ↑ «STUDI CINAES presenta, en sessió única, avui a les deu de la nit ... Escola de Mar, de X. Güell». La Humanitat, num. 386, 03-02-1933 [Consulta: 9 març 2020].
  14. ↑ Comas, Àngel. «El paraíso recobrado». A: Diccionari de llargmetratges. El cinema a Catalunya durant la Segona República, la Guerra Civil i el franquisme (1930 - 1975). Valls: Cossetània edicions, 2005, pàg. 201. ISBN 9788497910965 [Consulta: 9 maig 2020]. 
  15. ↑ «El paraíso recobrado (1935) contada por: Circo Méliès» (en castellà). dequevalapeli.com, 28-12-2013 [Consulta: 10 maig 2020].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Xavier_Güell_i_López&oldid=33937323»