Wickmanita
 Wickmanita | |
|---|---|
| Fórmula química | Mn²⁺Sn(OH)₆ |
| Epònim | Frans Erik Wickman (en)   |
| Localitat tipus | Långban, Filipstad, Värmland, Suècia |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 4.FC.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.FC.10 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | IV/F.06 |
| Dana | 6.3.6.1 |
| Heys | 7.11.7 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | isomètric |
| Estructura cristal·lina | a = 7,8744Å |
| Grup puntual | m3 (2/m 3) - diploidal |
| Grup espacial | space group Pn-3 (en) |
| Color | groc marronós, groc |
| Duresa | 4 a 4,5 |
| Lluïssor | vítria, resinosa |
| Impureses comunes | Ca |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1965-024 |
| Any d'aprovació | 1965 |
| Símbol | Wm |
| Referències | [1] |
La wickmanita és un mineral de la classe dels òxids que pertany al grup de la schoenfliesita. Va ser anomenada en honor del mineralogista suec Frans Erik Wickman (1915-2013).[1]
Característiques
[modifica]La wickmanita és un hidròxid de fórmula química Mn²⁺Sn(OH)₆. Cristal·litza en el sistema isomètric en forma d'octaedres, de fins a 4 mm.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és de 4 a 4,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz la wickmanita pertany a «04.FC: Hidròxids (sense V o U), amb OH, sense H₂O; octaedres que comparteixen angles» juntament amb els següents minerals: bernalita, dzhalindita, söhngeïta, burtita, mushistonita, natanita, schoenfliesita, vismirnovita, jeanbandyita, mopungita, stottita, tetrawickmanita, ferronigerita-2N1S, magnesionigerita-6N6S, magnesionigerita-2N1S, ferronigerita-6N6S, zinconigerita-2N1S, zinconigerita-6N6S, magnesiotaaffeïta-6N'3S i magnesiotaaffeïa-2N'2S.
Formació i jaciments
[modifica]La wickmanita va ser descoberta a Långban, Filipstad (Värmland, Suècia). Ha estat descrita en diferents ambients de formació: com a mineral rar, tardà, format a baixa temperatura en menes de magnetita i jacobsita-richterita- biotita manganèsica en skarn en una mena de Fe-Mn metamorfosada (Långban, Suècia); en una pegmatita de nefelina i sienita (Tvedalen, Noruega); en un dipòsit mineral hidrotermal alterat de Granat en skarn (Pitk'aranta, Rússia).[2]
A més, també ha estat descrita a Austràlia, Bolívia, el Canadà, els Estats Units, el Marroc, Mèxic, Namíbia, altres indrets de Noruega, el Regne Unit, la República Txeca i altres indrets de Suècia.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Wickmanite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ 2,0 2,1 «Wickmanite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 4 de març 2016. [Consulta: 28 abril 2018].
| Perovskites estequiomètriques |
|  | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Perovskites no estequiomètriques |
| ||||||||||||||||||||
| Altres minerals no agrupats | |||||||||||||||||||||
