[go: up one dir, main page]
Vés al contingut

Vox

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article tracta sobre el partit polític espanyol. Si cerqueu el canal de televisió alemany, vegeu «VOX».
Infotaula d'organitzacióVox
Dades
Nom curtVOX Modifica el valor a Wikidata
Tipuspartit polític espanyol Modifica el valor a Wikidata
Ideologianacionalisme espanyol
centralisme
unionisme espanyol
conservadorisme nacionalista
liberalisme econòmic
ultraconservadorisme Modifica el valor a Wikidata
Alineació políticaultradreta
dreta Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació14 desembre 2013
FundadorJosé Antonio Ortega Lara, José Luis González Quirós, Santiago Abascal Conde i Ignacio Camuñas Solís Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Membre dePatriotes per Europa (2024–) Modifica el valor a Wikidata
Membres62.374 (2020) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
PresidènciaSantiago Abascal Conde (2014–) Modifica el valor a Wikidata
Secretari generalJavier Ortega Smith-Molina (2016–2022) Modifica el valor a Wikidata
Part dePatriotes per Europa Modifica el valor a Wikidata
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata
Lloc webvoxespana.es Modifica el valor a Wikidata
Facebook: vox.espana X: vox_es Instagram: vox_es Telegram: VOXtelegram Youtube: UCRvpumrJs0qY1xLzeU0Ss1Q Twitch: vox_es_ Flickr: voxespana Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Map

Vox és un partit polític ultradretà,[1][2][3] ultranacionalista espanyol i xenòfob,[4] fundat el 2013 per antics membres del Partit Popular.[5] Està liderat per Santiago Abascal, exregidor del Partit Popular al País Basc.[6] El partit ha rebut crítiques per idees xenòfobes,[7][8] homòfobes[9] o reaccionàries.[10][11][12]

Història

[modifica]

El partit fou fundat el 2013 per membres del Partit Popular, car el consideraven massa moderat i que no defensava de manera suficient els interessos d'Espanya.[5] El partit es va fundar gràcies a les donacions del Consell Nacional de Resistència de l'Iran, que va pagar des dels primers dies de la formació fins a les eleccions de 2014.[13]

Es va presentar a les eleccions europees de 2014, en les quals va quedar onzè amb 246.833 vots (un 1,56% del total) i sense aconseguir representació. En les eleccions autonòmiques del 24 de maig de 2015, Vox es presentà en nou comunitats autònomes de les 13 en les quals es feien eleccions (Astúries, Cantàbria, Castella i Lleó, Comunitat de Madrid, Extremadura, Castella-la Manxa, Regió de Múrcia, País Valencià i Canàries), i en una de les dues ciutats autònomes (Ceuta); no obstant això, no va obtenir representació en cap autonomia, aconseguint els millors resultats a Ceuta amb un 1,27% dels vots i a la Comunitat de Madrid amb 37.043 vots (un 1,17% del total). En les eleccions municipals, es va presentar a més de 120 municipis, en alguns casos en coalició amb el Partit Família i Vida,[14] i finalment obtingué un total de 22 regidors i dues alcaldies en tot Espanya.[15][16]

Ascens electoral progressiu

[modifica]

Segons un estudi de la cobertura mediàtica de Vox en comparació a altre partit de similar èxit electoral inicial (PACMA va ser el partit elegit) entre juny de 2016 (les eleccions generals) i el desembre de 2018 (les eleccions a Andalusia), l'ascens en la política ha estat atribuït a una cobertura desproporcionada als mitjans de comunicació amb relació a PACMA des d'octubre de 2016, amb l'emplenament del pavelló de Vistalegre.[5]

El 2018 va rebre el suport estratègic de Steve Bannon (cap de campanya de Donald Trump)[17] per a tractar de frenar la propaganda separatista de dins d'Espanya a fora d'Espanya.[18]

El desembre de 2018 va entrar al Parlament d'Andalusia on va obtenir 12 escons.[19] El 28 d'abril de 2019 va entrar al Congrés dels diputats on va obtenir 24 escons.[20]

[modifica]

En 2022 va entrar al govern de Castella i Lleó en coalició amb el Partit Popular,[21] i després de les eleccions autonòmiques de 2023 els pactes es van estendre als governs de Castella i Lleó, Aragó, Extremadura i el País Valencià i els consells insulars de les Illes Balears, acordant la derogació de les normes regionals de memòria històrica, lleis trans o mesures contra la immigració irregular,[22] i va accedir a la presidència dels parlaments d'Aragó, les Illes Balears i el País Valencià.[23]

L'11 de juliol de 2024 Vox va trencar els pactes de govern amb el PP d'Aragó, el País Valencià, Múrcia, Extremadura i Castella i Lleó pel suport popular al repartiment a altres comunitats autònomes de menors migrants arribats a Canàries.[24]

Ideologia

[modifica]

Vox és un partit promogut per dissidents del PP que en el seu manifest fundacional de 2014 advocaven per la defensa de la unitat de la nació espanyola, la recuperació de protagonisme internacional, la regeneració de la política, l'abolició de les autonomies, l'establiment d'un poder judicial independent i la promoció de la «cultura de la vida i la família».[25] Xavier Casals hi observa una radicalització ideològica posterior que ha enfortit al partit, en confluència amb altres factors com el seu rol d'acusació particular en el procediment judicial del Procés, la polèmica al voltant de l'exhumació de Franco, la recomposició interna del PP, i la dinàmica d'outbidding a la dreta entre PP i Cs que ha introduït a la immigració dins el debat polític. Casals va considerar l'acte de Vistalegre de 2018 com una fita per a la ultradreta espanyola, que no aconseguia un nivell de convocatòria comparable des dels anys de Fuerza Nueva.[26] Per Casals, Vox no suposaria un retorn del neofranquisme i seria homologable en alguns aspectes, com ara la seva situació a cavall entre el passat i el present, a la dreta populista europea.[26]

En el seu missatge Vox ha inclòs elements islamòfobs, del nacionalisme centralista, rebuig a l'avortament, antifeminisme i propostes econòmiques de signe neoliberal.[27] És un dels grups dretans emergents a Espanya que ha prestat atenció a les narratives promocionades per Rússia.[28]

Ha estat descrit alternativament com «nacionalista i neoliberal» i rigorosament oposat a l'avortament,[29] com «un dels pocs partits d'extrema dreta feixista a Espanya»,[30] com «ultraconservador»[31] i com un conat d'intent de dotar de base social àmplia a la ultradreta mitjançant un desplaçament postfeixista.[32] També han fet nombroses declaracions contra Soros i una de les seves organitzacions més conegudes, l'Open Society Foundations. S'autodenominen com antiglobalistes.

D'acord amb Casals, l'ultranacionalisme vertebrador de l'ideari del partit ultradretà és identificat per part d'aquest amb una «visió biològica i palingenètica[33] de la pàtria» —l'anomenada «Espanya viva»— i amb una cultura d'inspiració catòlica.[34]

Controvèrsies

[modifica]

Vox de Ceuta i Vox de València van decidir que els seus regidors no havien d'oficiar matrimonis civils.[8]

El novembre de 2019 més de 2.500 científics socials que treballen en universitats i organismes de recerca d'Espanya i altres estats, com França, Portugal, Regne Unit, Estats Units, Suècia i Brasil, signaren un manifest per denunciar les manipulacions i falsejament de dades fetes pel partit ultradretà en els seus arguments.[35]

Resultats electorals

[modifica]

Eleccions generals

[modifica]
Eleccions generals espanyoles
Any Cap de llista Vots +/– % +/– Diputats +/– Senat Govern
2015 Santiago Abascal 58.114 N/A
0,23 / 100
 N/A 0 N/A 0 Extraparlamentari
2016 47.182
0,2 / 100
 0 0 Extraparlamentari
2019
(abril) 		2.677.173
10,26 / 100
 24 0 [a] Oposició
2019
(novembre) 		3.640.063
15,09 / 100
 52[36] 2[b] Oposició
2023 3.057.000
12,38 / 100
 33 0 Oposició

Eleccions al Parlament Europeu

[modifica]
Eleccions al Parlament Europeu
Any Cap de llista Vots +/– % +/– Escons +/–
2014 Alejo Vidal-Quadras 246.833 N/A
1,57 / 100
 N/A
0 / 54
 N/A
2019 Jorge Buxadé Villalba 1.393.684
6,21 / 100
3 / 54
[MEP 1] 		▲ 3
2024 1.677.828
9,63 / 100
 ▲ 3,42
6 / 61
 ▲ 3
  1. ↑ +1 després del Brexit

Eleccions al Parlament de Catalunya

[modifica]
Comicis Cap de llista vots % de
vots 		Escons
2021 Ignacio Garriga 217.883 7,69% 11
2024 Ignacio Garriga 248.554 7,96% 11

Eleccions al Parlament d'Andalusia

[modifica]
Comicis Cap de llista vots % de
vots 		Diputats
2015 Francisco Serrano 18 422 0,46% 0
2018 Francisco Serrano 395 978 10,97% 12
2022 Macarena Olona 493 932 13,46% 14

Notes

[modifica]
  1. ↑ 1 designat pels parlaments autonòmics
  2. ↑ +1 designat pels parlaments autonòmics

Referències

[modifica]
  1. ↑ Ferreira, Carles «Vox como representante de la derecha radical en España: un estudio sobre su ideología» (en castellà). Revista Española de Ciencia Política, 51, 2019, pàg. 73–98. DOI: 10.21308/recp.51.03. ISSN: 2173-9870.
  2. ↑ Gould, Robert «Vox España and Alternative für Deutschland: Propagating the Crisis of National Identity» (en anglès). Genalogy, 3, 4, 2019 [Consulta: 10 abril 2024].
  3. ↑ Llaneras, Kiko; Peinado, Fernando. «Spain’s far-right party Vox takes its anti-immigration message to Madrid». El País, 19-02-2019. Arxivat de l'original el 24 febrer 2024. [Consulta: 10 abril 2024].
  4. ↑ «Vox obté 3 regidors a Salt i el Front Nacional de Catalunya entra a Ripoll». 3/24, 26-05-2019 [Consulta: 22 juny 2019].
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Olalla, Sergio; Chueca, Enrique; Padilla, Javier. «Spain is no longer exceptional: Mainstream media and the far-right party Vox». Euro Crisis in the Press. London School of Economics. [Consulta: 12 abril 2019].
  6. ↑ «Nace el partido Vox con la intención de quitarle al PP el espacio del centro-derecha». Voz Pópuli, 06-07-2017 [Consulta: 22 abril 2019].
  7. ↑ «Vox i els 100.000 € contra la immersió». Nacional.cat, 13-06-2019 [Consulta: 10 novembre 2019].
  8. ↑ 8,0 8,1 Navarro Castelló, Carlos «Vox prohíbe a sus concejales de València oficiar bodas civiles». eldiario.es, 22-08-2019 [Consulta: 25 agost 2019].
  9. ↑ «Vox se reafirma en su homofobia: «Una pareja gay con un niño no es una familia natural. Necesita terapia»» (en castellà), 21-03-2019. [Consulta: 5 novembre 2020].
  10. ↑ «D'expulsar immigrants a eliminar autonomies: el programa electoral de Vox». Levante EMV, 03-12-2018 [Consulta: 10 novembre 2019].
  11. ↑ «Catalunya i ‘la España viva’ de Vox». Política & Prosa, 01-04-2019 [Consulta: 10 novembre 2019].
  12. ↑ «VOX no és una broma». El Temps, 21-10-2018 [Consulta: 10 novembre 2019].
  13. ↑ «Vox se fundó con un millón de euros del exilio iraní». El País, 21-01-2019 [Consulta: 22 gener 2019].
  14. ↑ «Vox se alía con Familia y Vida para las elecciones municipales» (en castellà). La sexta, 2015. [Consulta: 10 abril 2024].
  15. ↑ Resultats de les eleccions autonòmiques i municipls del 24 de maig de 2015
  16. ↑ Comunicat oficial de Vox
  17. ↑ «Vox 'ficha' al jefe de campaña de Trump como asesor contra la "propaganda separatista"». El Periódico, 13-04-2018 [Consulta: 14 abril 2019].
  18. ↑ «Steve Bannon y VOX se unen para “combatir la propaganda separatista fuera de España”». La Vanguardia, 11-04-2018 [Consulta: 14 abril 2019].
  19. ↑ «Milers de persones es manifesten a Andalusia contra la irrupció de Vox», 04-12-2018. [Consulta: 2018-12-04T17:52:25Z].
  20. ↑ «Vox entra però no compleix expectatives», 29-04-2019. [Consulta: 12 maig 2019].
  21. ↑ Esteve, Mireia. «El PP incorpora l'extrema dreta al govern de Castella i Lleó». Ara, 10-03-2022. [Consulta: 6 abril 2022].
  22. ↑ Miguel González. «Vox impone sus banderas ideológicas en los pactos autonómicos con el PP» (en castellà). El Pais, 05-08-2023. [Consulta: 10 abril 2024].
  23. ↑ «Vox presidirá tres de los 12 nuevos parlamentos autonómicos, dos menos que el PP y los mismos que el PSOE» (en castellà). RTVE, 26-06-2023. [Consulta: 10 abril 2024].
  24. ↑ «Vox trenca amb el PP per l'acollida de menors migrants i passa a l'oposició en 5 autonomies». 324, 11-07-2024. [Consulta: 12 juliol 2024].
  25. ↑ Casals, Xavier «L'hora del Carajillo Party?». Ara, 15-03-2014.
  26. ↑ 26,0 26,1 Casals, Xavier «Vox: la ultradreta que creix per tornar a fer “gran” Espanya». Ara, 12-10-2018.
  27. ↑ González Enríquez, Carmen «La excepción española: el fracaso de los grupos de derecha populista pese al paro, la desigualdad y la inmigración». Documento de trabajo. Real Instituto Elcano, 2017. Arxivat de l'original el 2019-02-13. DOI: 10.13140/RG.2.2.11632.56327 [Consulta: 13 febrer 2019].
  28. ↑ Lasheras, Francisco de Borja; de Pedro, Nicolás «Spain: The Next Target for Russian Influence?». The Kremlin's Trojan Horses. Russian Influence in Greece, Italy, and Spain. Atlantic Council, 2017, pàg. 23.
  29. ↑ Hennig, Anja; Meyer-Resende, Madalena. Bedingungen der Aktivierung von moralpolitischen Konflikten. En: Ines-Jacqueline Werkner y Oliver Hidalgo (Eds.). Springer, 2016, p. 304. DOI 10.1007/978-3-658-11793-1. ISBN 978-3-658-11792-4. «Vox ist zwar vor allem nationalistisch und neo-liberal, lehnt aber Abtreibung rigoros ab» 
  30. ↑ Valencia-García, Louise Dean. Antiauthoritarian Youth Culture in Francoist Spain: Clashing with Fascism. Bloomsbury Publishing, 2018. ISBN 978-1-3500-3847-9. «One of the few Far-right Fascist parties» 
  31. ↑ Labio Bernal, Aurora; Pineda, Antonio «Leftward Shift, Media Change? Ideology and Politics in Spanish Online-Only Newspapers After the 15-M Movement». International Journal of Communication, 10, 2016, pàg. 2661-2682. DOI: 1932-8036/20160005.
  32. ↑ Gil-Benumeya Flores, Daniel «Viejas políticas y nuevos racismos. La izquierda frente a la islamofobia». Revista de Estudios Internacionales Mediterráneos. Universidad Autónoma de Madrid, 24, 2018, pàg. 49-70. DOI: 10.15366/reim2018.24.004. ISSN: 1887-4460.
  33. ↑ «palingenèsia». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  34. ↑ Casals, Xavier «Vox habla sobre Vox. Tres libros para conocer el partido». Agenda Pública, 19-01-2019.
  35. ↑ «Más de 2.500 científicos sociales denuncian en un manifiesto "la manipulación de datos" de Vox». EFE, 07-11-2019 [Consulta: 10 novembre 2019].
  36. ↑ «Quins beneficis tindrà Vox per haver superat els 50 diputats?». NacióDigital, 11-11-2019. [Consulta: 29 desembre 2019].

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vox
  • Vox - Lloc web oficial (castellà)

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Vox&oldid=34179920»