Vladímir Dal
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
  | |
| Nom original | (ru) Владимир Даль |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 10 novembre 1801 (Julià) Luhansk (Imperi Rus) |
| Mort | 22 setembre 1872 (Julià) (70 anys) Moscou (Rússia) |
| Sepultura | cementiri de Vagànkovo |
| Grup ètnic | Alemanys |
| Religió | Cristianisme ortodox i luteranisme |
| Formació | faculté de médecine de l'université de Dorpat (fr)  Universitat Imperial de Dorpat |
| Activitat | |
| Camp de treball | Lexicografia, etnografia, literatura, medicina i filologia |
| Ocupació | lexicògraf, escriptor de literatura infantil, etnòleg, militar, recopilador de contes fantàstics, folklorista, metge, dialectòleg, escriptor, lingüista, filòsof, etnògraf |
| Activitat | 1827 - |
| Ocupador | Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg |
| Membre de | |
| Nom de ploma | Казак Луганский |
| Carrera militar | |
| Lleialtat | Imperi Rus |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Família | |
| Cònjuge | Yekaterina Sokolova (1840–) Julie Dahl (1833–1838), mort del cònjuge |
| Fills | Lev Vladimirovich Dahl (  ) Julie DahlOlga Demidova ( ) Yekaterina Sokolova |
| Pare | Johann Christian Dahl |
| Germans | Karl Ivànovitx Dal |
| Premis | |
Signatura  | |
 | |
Vladímir Ivànovitx Dal, rus: Владимир Иванович Даль, (22 de novembre de 1801, Luhansk - 4 d'octubre, Moscou) fou un metge i un dels més grans lexicògrafs russos, autor del Diccionari del gran idioma rus viu.
Biografia
[modifica]Vladímir Dal és fill d'un metge danès anomenat Johan Christian Dahl, i de mare alemanya, Maria Dahl. El seu pare, nacionalitzat rus, fou també teòleg i lingüista (entre altres llengües, coneixia l'hebreu), mentre que la seva mare era filla de la traductora Maria Ivànovna Freitag. El futur lexiògraf nasqué a Luhansk i serví a la Marina Russa del 1814 al 1826. Dal s'interessà en la llengua i el folklore des de la seva joventut. Un cop graduat a la Facultat de Medecina de la Universitat de Dorpat, començà a viatjar a peu a través de la campinya russa i a col·leccionar dites i contes de fades del poble rus. Publicà la seva primera col·lecció de contes de fades el 1832. D'altres, encara sense publicar, foren posats en vers pel seu amic Aleksandr Puixkin, i han arribat a ser alguns dels texts més coneguts de la llengua russa. Després del duel fatal de Puixkin, Dal fou cridat en els seus últims moments de vida i tingué cura del gran poeta durant les seves últimes hores. El 1838 fou escollit membre de l'Acadèmia Russa de les Ciències.
Durant la dècada següent Dal adoptà el pseudònim de Cosac de Luhansk, i publicà molts assajos realistes en l'estil de Nikolai Gógol. Continuà els seus estudis de lexicografia i més viatges entre el 1850 i el 1860. En no tenir temps per editar la seva col·lecció de contes de fades, demanà a Aleksandr Afanàssiev preparar-los per a publicació, la qual cosa tingué lloc durant la dècada del 1850. La seva obra mestra, el Diccionari explicatiu del gran idioma rus viu, fou publicat en quatre immensos volums entre el 1863 i el 1866. Els proverbis i refranys dels russos, on figuren més de 30.000 entrades, fou publicat anys més tard.
