Universitat Miguel Hernández
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
|
|||||
  | |||||
| Epònim | Miguel Hernández Gilabert | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Dades | |||||
| Tipus | universitat pública editor en accés obert | ||||
| Història | |||||
| Creació | 1997 | ||||
| Activitat | |||||
| Membre de | Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles Unió d'Editorials Universitàries Espanyoles | ||||
| Nombre d'estudiants | 18.965 | ||||
| Personals acadèmics | 1.018 (2017) | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Treballadors | 1.792 | ||||
| Filial | |||||
| Indicador econòmic | |||||
| Pressupost | 110 M€ (2018) | ||||
| Lloc web | umh.es | ||||
 
| |||||
Localització geogràfica  | |||||
La Universitat Miguel Hernández és una universitat pública valenciana, també coneguda com a UMH, amb campus per tota la província d'Alacant i va ser establerta l'any 1996.[1] El seu nom commemora el poeta oriolà Miguel Hernández Gilabert.
La seua seu central es troba a la ciutat d'Elx i s'estructura en quatre campus: Altea, Elx, Oriola i Sant Joan d'Alacant, on s'imparteixen distintes titulacions. A més, incorpora diversos instituts universitaris de recerca.
Actualment es troba en procés d'ampliació i remodelació de les estructures en cada campus, especialment a Elx i a Sant Joan d'Alacant.
La universitat és capdavantera en congressos estudiantils en Ciències de la salut tenint el Congrés nacional d'estudiants de Medicina (amb 5 edicions internacionals amb la seua XXVII edició), el Congrés d'estudiants de Farmàcia (4a edició nacional amb la seua 5a edició) i jornades nacionals de Fisioteràpia (3a edició) i les de Podologia (8a edició) existint també congressos d'altres disciplines com el Congrés nacional d'estudiants de Psicologia (amb la seua 6a edició) o el Congrés nacional d'estudiants i llicenciats en Ciències Ambientals (amb la seua 8a edició).
La universitat està dividida en departaments i facultats i escoles, sent ambdues divisions independents una de l'altra, així un departament pot estar adscrit a més d'una facultat. A banda d'aquesta divisió existeixen els instituts de recerca que són autònoms als departaments i facultats i depenen del vicerectorat de recerca i desenvolupament tecnològic.
Història
[modifica]El govern valencià, presidit per Eduardo Zaplana, va crear la Universitat Miguel Hernández d'Elx gràcies a una llei aprovada el 27 de desembre de 1996 (Llei de Creació de la Universitat Miguel Hernández d'Elx). Aquesta llei va segregar diversos centres i ensenyaments de la Universitat d'Alacant: la Facultat de Medicina, l'Institut de Neurociències (ambdós a Sant Joan) i la Diplomatura en Estadística (a Elx) i de la Universitat Politècnica de València a Oriola: Enginyeria Agrònoma i tres especialitats d'Enginyeria Tècnica Agrícola, que serien adscrits dins de la nova Universitat.
Tot açò va abocar a un conflicte polític entre la Universitat d'Alacant més PSPV i la nova universitat més el govern del PP per la segregació de la Facultat de Medicina i l'Institut de Neurociències a causa del prestigi que la carrera de Medicina i la recerca biomèdica proporcionava a la UA. Aquest conflicte va finalitzar el 17 de març de 2005 amb la resolució del Tribunal Constitucional avalant aquesta segregació.[2]
Campus, Facultats i Escoles, i Titulacions de grau
[modifica]
| Campus | Facultat/Escola | Titulacions |
|---|---|---|
| Campus d'Elx | Facultat de Ciències Experimentals |
|
| Facultat de Ciències Sociosanitàries |
| |
| Facultat de Ciències Socials i Jurídiques d'Elx |
| |
| Escola Politècnica Superior d'Elx |
| |
| Campus d'Altea | Facultat de Belles Arts |
|
| Campus de Ciències de la Salut de Sant Joan d'Alacant | Facultat de Farmàcia |
|
| Facultat de Medicina |
| |
| Campus d'Oriola | Escola Politècnica Superior d'Oriola (Seu de Desemparats) |
|
| Facultat de Ciències Socials i Jurídiques d'Oriola (Seu d'Oriola) |
|
Instituts de recerca i desenvolupament
[modifica]La Universitat Miguel Hernández d'Elx pertany a la Xarxa d'Universitats Institut Joan Lluís Vives i té Instituts de Recerca i Desenvolupament molt importants:
- Institut de Neurociències
- Institut de Biologia Molecular i Cel·lular
- Institut de Bioenginyeria
- Centre d'Investigació Operativa
- Institut d'Investigació de Drogodependències
Doctors i doctores Honoris Causa
[modifica]
- 2012: María Josefa Yzuel
- 2011: Luis Gámir
- 2010: Knox Lovell, David Álvarez Díez, Joan Manuel Serrat i Rosa María Calaf
- 2009: Robert Wayne i Millán Muñoz
- 2008: George F. Smoot i Rafael Benítez
- 2007: Sean Scully
- 2006: Manuel Valdés
- 2005: Valentí Fuster, Pedro Amat Muñoz i Pedro Ruiz Torres
- 2004: Araceli Maciá Antón, José Antonio Escudero López i Joaquín M. Fuster
- 2003: Margarida de Borbó i Borbó i Josep Carreras
- 2002: Joan Rodés Teixidor, Egon Balas, Antonio García-Bellido i Luis García Berlanga
- 2001: Friedrich Wilhelm Eigler
- 2000: Stephanus H. Tijs i Federico Mayor Zaragoza
- 1999: David R. Cox, Fernando Álvarez de Miranda i José Ángel Sánchez Asiaín
- 1998: Jaime Carvajal Urquijo, Torsten N. Wiesel, David Hunter Hubel, Pedro Laín Entralgo i Miguel Hernández Gilabert (a títol pòstum)
- 1997: Alfonso Escámez i Manfred Eigen
Referències
[modifica]
- ↑ «Creación de la Universidad Miguel Hernández (27 de diciembre de 1996) | Cátedra Pedro Ibarra, Universidad Miguel Hernández de Elche/Elx» (en castellà). Arxivat de l'original el 2023-06-16. [Consulta: 18 gener 2023].
- ↑ «Retall del periòdic Información: El Constitucional avala la segregación de Medicina». Arxivat de l'original el 2012-03-13. [Consulta: 13 agost 2008].
