[go: up one dir, main page]
Vés al contingut

Umnak

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaUmnak
Imatge
El mont Vsevidof, el punt més alt de l'illa
Tipusilla Modifica el valor a Wikidata
Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 53° 13′ 26″ N, 168° 25′ 56″ O / 53.2238889°N,168.4322222°O / 53.2238889; -168.4322222
EstatEstats Units d'Amèrica
Estat federatAlaska
Boroughborough no organitzat
Àrea censalÀrea censal d'Aleutians West Modifica el valor a Wikidata
CapitalNikolski Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població39 Modifica el valor a Wikidata (0,02 hab./km²)
Geografia
Part de
Superfície1.793 km² Modifica el valor a Wikidata
Mesura134 (longitud) km
Banyat peroceà Pacífic Modifica el valor a Wikidata
Altitud2.149 m Modifica el valor a Wikidata
Punt més altMont Vsevidof (2.149 m) Modifica el valor a Wikidata
Origenvolcànic
Identificador descriptiu
Codi postal99638 Modifica el valor a Wikidata

L'Illa Umnak (Unmax[1] en aleutià) és una de les Illes Fox de les Illes Aleutianes. Amb 1.776,76 km² de superfície és la tercera illa més gran de l'arxipèlag de les Aleutianes i la dinovena més gran dels Estats Units. L'illa acull una gran caldera volcànica al Mont Okmok i es troba separada de l'illa d'Unalaska pel pas Umnak. Al cens del 2000[2] l'illa tenia 39 persones que es trobaven concentrades en l'única comunitat existent, Nikolski. Fort Glenn, una antiga instal·lació militar important a la costa nord-est de lilla, va jugar un important paper durant la Segona Guerra Mundial. El dissabte 12 de juliol de 2008, el Mont Okmok entrà en erupció i envià cendres a més de 15.000 metres d'altura, forçant a l'evacuació de Fort Glenn[3]

Història

[modifica]

L'assentament més antic documentat a Umnak es troba a Anangula i data de fa 8.400 anys.[4] Posteriorment fou abandonat, mentre s'ocupava l'assentament de Sandy Beach, juntament amb Idaliuk i Chaluka. La majoria dels primers assentaments que van prosperar a Umnak estaven situats al costat dels rierols. L'òptim climàtic de l'Holocè, entre fa 8250 i 3000 anys, va permetre una major oferta d'aliments als habitants de l'illa.[5]

Els primers occidentals en arribar fins a Umnak foren comerciants de pells russos durant la dècada de 1750. Els abusos comesos pels russos van portar a una aliança entre els aleutians de les illes Fox. Durant l'hivern de 1761 a 1762 les tripulacions de quatre vaixells russos van ser massacrades.[6] La resposta russa, iniciada el 1764, va suposar la fi de la independència dels aleutians.

La història moderna de l'illa d'Imnak es troba lligada a l'establiment de diverses bases aèries a la zona durant la Segona Guerra Mundial. L'objectiu d'aquestes bases a les Illes Aleutianes era no només la defensa de Dutch Harbor, sinó també poder llançar atacs contra els japonesos arran de l'ocupació Japonesa d'Attu.[7]

Geografia

[modifica]

Umnak, la tercera illa més gran de les illes Aleutianes després d'Unimak i Unalaska, es troba a les illes Fox, un subgrup de les illes Aleutianes, al mar de Bering, al sud-oest de la gran illa d'Unalaska. L'illa fa entre 110 i 116 quilòmetres de llarg per 26 d'amplada.[8][9] L'illa es va separar del continent durant la darrera glaciació i ara es troba a 300 km de la costa d'Amèrica del Nord. És una illa volcànica activa, amb una superfície de 1.793,2 km² i un perímetre de 330,2 km. La màxima alçada de l'illa és de 2.149, al mont Vsevidof.[10] L'illa és molt muntanyosa i té una escassa vegetació. L'illa no té cap port, tot i que sí una gran badia a la part oest de l'illa, en la qual hi ha l'illa Adugak.[7][11] El punt més meridional de l'illa és conegut com a Cap Sagak.[12]

Esquerra: Caldera Okmok, nord d'Umnak. Dreta: sud d'Umnak. Esquerra: Caldera Okmok, nord d'Umnak. Dreta: sud d'Umnak.
Esquerra: Caldera Okmok, nord d'Umnak. Dreta: sud d'Umnak.

El cim més alt de l'illa, el mont Vsevidof, és un estratovolcà que es troba a la part sud-oest de l'illa. El seu con simètric s'eleva abruptament de l'entorn i forma un ample cràter d'1,2 km a 2.149 metres.[8] La seva darrera erupció va ser causada per un terratrèmol que va tenir lloc el 9 de març de 1957. Dos dies més tard el volcà entrà en erupció, la qual finalitzà el 12 de març.[13] A l'est del mont Vsevidof hi ha la vall de Russian Bay i un altre volcà, el mont Recheshnoi, que també s'eleva abruptament fins als 1.984 metres. Al sud-oest hi ha l'assentament de Nikolski i el llac Umnak, de poc més de 2 quilòmetres de llarg.[14] L'antic assentament de Chaluka es troba entre aquest llac i Nikolski.[15][16]

La part nord-est de l'illa conté roques basàltiques toleitiques i es caracteritza pels fluxos de lava i dipòsits fragmentaris de les roques ígnies.[17][18] El mont Okmok, caracteritzat per la seva caldera circular de 9,3 quilòmetres d'amplada, es troba en aquest sector de l'illa. Aquest sector central, bàsicament pla, té una altitud mitjana de 370 m sobre el nivell del mar, i a la vora de la caldera s'arriba als 1.073 metres.[8] Després de la formació de la caldera es formaren nombrosos cons satèl·lits i doms de lava als flancs del volcà. A l'interior de la caldera hi ha un llac de cràter.

Al nord del mont Recheshnoi, a la vall de Geyser Creek hi ha fonts termals amb guèisers. El 1988 hi havia actius 5 guèisers que s'alçaven fins a 2 metres d'alçada i 9 fonts naturals que ho feien fins a 70 centímetres.[19]

Erupcions

[modifica]
Volcà Okmok

El 12 de juliol de 2008 el mont Okmok va entrar en erupció durant diversos dies, llençant cendres i gasos que es van elevar fins a 15.000 metres d'altitud, les quals van provocar l'evacuació de Fort Glenn, una finca privada amb bestiar situada a l'illa. La cendra no va afectar Nikolski, però si va afectar les operacions de vol a l'aeroport de Dutch Harbor, així com d'altres zones del nord del Pacífic.[20][21]

La caldera Okmok es va formar i modificar en dues grans erupcions ocorregudes fa 12.000 i 2.000 anys. Les observacions directes de l'activitat volcànica existeixen des de 1805, moment a partir del qual s'han documentat 16 erupcions, una cada 10 a 20 anys.[20] L'erupció de 1817 va dipositar diversos metres de cendra i "escòria" al costat nord-est de la caldera i les cendres caient al damunt d'Unalaska. Les avingudes de material piroclàstic van destruir un poble al Cap de Tanak, a la costa nord-est de l'illa.[21]

Demografia

[modifica]

El 1941, quan Umnak fou emprada per establir-hi una base de defensa dels Estats Units, la població de la província constava de tan sols 50 aleutians. Al cens del 2000[2] la població de l'illa havia disminuït fins a les 39 persones. Sols es conserva una comunitat, Nikolski, que acull tota la població de l'illa. L'antiga base militar de Fort Glenn (1942-1947) va tenir un paper important durant les campanyes de la Guerra del Pacífic de la Segona Guerra Mundial.

Galeria d'imatges

[modifica]

Referències

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Umnak
  1. ↑ Bergsland, K. (1994). Aleut Dictionary. Fairbanks: Alaska Native Language Center.
  2. ↑ 2,0 2,1 Umnak Island: Blocks 1070 thru 1076, Census Tract 1, Aleutian Islands West Census Area, Alaska Arxivat 2020-02-11 at Archive.is Consultat el 21 de setembre de 2010
  3. ↑ Alaska volcano erupts; island residents evacuated". Reuters. July 13, 2008.
  4. ↑ Robert F. Black «Geology of Umnak Island, Eastern Aleutian Islands as Related to the Aleuts». Arctic and Alpine Research, 8, 1, 1976, pàg. 7–35. DOI: 10.2307/1550607. JSTOR: 1550607.
  5. ↑ R.F. Black «Late-Quaternary Geomorphic Processes: Effects on the Ancient Aleuts of Umnak Island in the Aleutians». Arctic, 28, 3, 1975, pàg. 159. Arxivat de l'original el 2020-06-30 [Consulta: 7 gener 2014].
  6. ↑ Lydia Black. Russians in Alaska. Fairbanks: University of Alaska Press, 2004. ISBN 1-889963-05-4. 
  7. ↑ 7,0 7,1 «There's a Fighter Base Located Where?». Umnak homepage. Arxivat de l'original el 16 de març 2011. [Consulta: 22 novembre 2010].
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 «Umnak». Oceandots, The Islands Encyclopedia. Arxivat de l'original el 23 de desembre 2010. [Consulta: 22 novembre 2010].
  9. ↑ United States Coast Pilot. Alaska. Part II. Yakutat Bay to Arctic Ocean. U. S. Coast And Geodetic Survey,BiblioBazaar, LLC,, 2009, p. 216. ISBN 1-113-48946-4. 
  10. ↑ «Islands of United States of America». Umnak [447]. UNEP. Arxivat de l'original el 14 de maig 2016. [Consulta: 22 novembre 2010].
  11. ↑ Encyclopædia Britannica; or, a dictionary of arts, sciences, and miscellaneous literature, Volume 9. Encyclopædia Britannica, Bell and Macfarquhar, 1797, p. 433. 
  12. ↑ «Cape Sagak». Geographic Names. [Consulta: 22 novembre 2010].
  13. ↑ Activitat del mont Vsevidof Arxivat 2011-05-17 a Wayback Machine.. avo.alaska.edu
  14. ↑ Calvin J. Heusser. Postglacial vegetation on Umnak Island, Aleutian Islands, Alaska. Department of Biology, New York University, 1973. 
  15. ↑ Melvin Ember and Peter N. Peregrine. Encyclopedia of Prehistory: Arctic and Subarctic. 6: Arctic and subarctic. Springer, 2001, p. 10. ISBN 0-306-46256-7. 
  16. ↑ Christy Gentry Turner. The dentition of Arctic peoples. University of Wisconsin, 1967, p. 15–16. 
  17. ↑ Victor Vacquier. Interpretation of aeromagnetic maps, Volume 47 of Geological Society of America. Geological Society of America, 1963, p. 11. 
  18. ↑ Bulletin, Volume 72, Part 1. Geological Society of America, 1961, p. 124. 
  19. ↑ «Mount Recheshnoi Geyser Fields, Umnak». Wondermondo, 04-05-2012. [Consulta: 4 maig 2012].
  20. ↑ 20,0 20,1 «Alaska volcano erupts; island residents evacuated». Reuters, 13-07-2008 [Consulta: 22 novembre 2010].
  21. ↑ 21,0 21,1 «Explosive Eruption of Okmok Volcano in Alaska». ScienceDaily, 21-07-2008. [Consulta: 22 novembre 2010].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Umnak&oldid=34074456»