Tweddillita

Tweddillita
Fórmula química	{CaSr}{Mn3+AlMn3+}(Si₂O₇)(SiO₄)O(OH)
Epònim	Samuel Milbourn Tweddill (en)
Localitat tipus	Mina Wessels, Hotazel, Camp de manganès del Kalahari, Cap Septentrional, Sud-àfrica
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.BG.05
Nickel-Strunz 9a ed.	9.BG.05a
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 8,932(5) Å; b = 5,698(4) Å; c = 10,310(5) Å; β = 114,56(4)°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Grup espacial	p21/m
Color	vermell intens
Exfoliació	perfecta {001}
Fractura	subconcoidal
Tenacitat	fràgil
Duresa	6 a 7
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	vermell marronós
Densitat	3,84(3) g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (+)
Pleocroisme	fort
Impureses comunes	Fe
Més informació
Estatus IMA	mineral reanomenat (Rn) i aprovat
Codi IMA	IMA2001-014
Símbol	Twe
Referències

La tweddillita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de l'epidota. Rep el nom en honor de Samuel Milbourn Tweddill (3 d'abril de 1852 – 4 de juliol de 1917), el primer comissari del Museu Geològic de Pretòria des de 1897 fins a 1916. L'any 2006 es va reanomenar com manganipiemontita-(Sr) per la Subcomissió de l'epidota de la CNMMN, i el 2015 va tornar a convertir-se en tweddillita.

Característiques

La tweddillita és un silicat de fórmula química {CaSr}{Mn³⁺AlMn³⁺}(Si₂O₇)(SiO₄)O(OH). Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 6 i 7.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la tweddillita pertany a «09.B - Estructures de sorosilicats amb grups barrejats de SiO₄ i Si₂O₇; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: al·lanita-(Ce), al·lanita-(La), al·lanita-(Y), clinozoisita, dissakisita-(Ce), dol·laseïta-(Ce), epidota, hancockita, khristovita-(Ce), mukhinita, piemontita, piemontita-(Sr), manganiandrosita-(La), tawmawita, ferrial·lanita-(Ce), clinozoisita-(Sr), manganiandrosita-(Ce), dissakisita-(La), vanadoandrosita-(Ce), uedaïta-(Ce), epidota-(Sr), al·lanita-(Nd), ferrial·lanita-(La), åskagenita-(Nd), zoisita, macfal·lita, sursassita, julgoldita-(Fe2+), okhotskita, pumpel·lyïta-(Fe²⁺), pumpel·lyïta-(Fe³⁺), pumpel·lyïta-(Mg), pumpel·lyïta-(Mn²⁺), shuiskita, julgoldita-(Fe³⁺), pumpel·lyïta-(Al), poppiïta, julgoldita-(Mg), ganomalita, rustumita, vesuvianita, wiluïta, manganovesuvianita, fluorvesuvianita, vyuntspakhkita-(Y), del·laïta, gatelita-(Ce) i västmanlandita-(Ce).

L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat al Museu d'Història Natural de Berna (Suïssa), amb el número de registre: nmbe 35475.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a la mina Wessels, situada a la localitat de Hotazel, al camp de manganès del Kalahari (Cap Septentrional, Sud-àfrica). També ha estat descrita a la mina Prabornaz, a la localitat de Saint-Marcel (Vall d'Aosta, Itàlia) i a la Prefectura d'Ehime (Japó). Aquests tres indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.