Tschermakita

Tschermakita
Tschermakita (negre) amb zoisita i rubí
Fórmula química	☐(Ca₂)(Mg₃Al₂)(Al₂Si₆O22)(OH)₂
Epònim	Gustav Tschermak
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.DE.10
Nickel-Strunz 9a ed.	9.DE.10
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/D.05c
Heys	16.11.4
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 9,762(6) Å; b = 17,994(12) Å; c = 5,325(6) Å; β = 105,10(8)°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Grup espacial	b2/m
Color	verd a verd fosc, verd-negre a negre, marró (rar)
Macles	sí
Exfoliació	perfecta en {110}
Tenacitat	fràgil
Duresa	5 a 6
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	gris-verd clar
Densitat	3,15 g/cm³ (mesurada); 3,25 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,623 a 1,660 nβ = 1,630 a 1,680 nγ = 1,638 a 1,688
Birefringència	δ = 0,015 a 0,028
Pleocroisme	visible
Angle 2V	mesurat: 60° a 90°
Dispersió òptica	r > v forta
Impureses comunes	Ti, Mn, Na, K, H
Més informació
Estatus IMA	mineral redefinit (Rd) i mineral redefinit (Rd)
Codi IMA	IMA2012 s.p.
Símbol	Tsr
Referències

La tschermakita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany i dona nom al grup del nom arrel tschermakita. Rep el nom per Gustav Tschermak von Sessenegg (1836-1927), mineralogista austríac.

Característiques

La tschermakita és un silicat de fórmula química ☐(Ca₂)(Mg₃Al₂)(Al₂Si₆O₂₂)(OH)₂. Es tracta d'una espècie aprovada per l'Associació Mineralògica Internacional, i reanomenada el 1984. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 5 i 6.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la tschermakita pertany a «09.DE - Inosilicats amb 2 cadenes dobles periòdiques, Si₄O₁₁; clinoamfíbols» juntament amb els següents minerals: antofil·lita, cummingtonita, clinoholmquistita, grunerita, manganocummingtonita, manganogrunerita, permanganogrunerita, ferrofluoropedrizita, ferrifluoroleakeïta, actinolita, ferritschermakita, ferroactinolita, ferrohornblenda, ferrotschermakita, joesmithita, magnesiohornblenda, tremolita, cannilloïta, fluorcannilloïta, parvomanganotremolita, fluorotremolita, potassicfluoropargasita, edenita, ferroedenita, ferrokaersutita, ferropargasita, hastingsita, kaersutita, magnesiohastingsita, pargasita, sadanagaïta, fluoroedenita, potassicferroferrisadanagaïta, potassicsadanagaïta, potassicpargasita, potassicferrosadanagaïta, magnesiofluorohastingsita, potassicfluorohastingsita, potassicclorohastingsita, fluoropargasita, parvomanganoedenita, potassiccloropargasita, potassicferrocloroedenita, potassicmagnesiohastingsita, potassicferropargasita, cromiopargasita, ferro-taramita, barroisita, ferroferribarroisita, ferroferriwinchita, ferribarroisita, ferroferritaramita, ferroferricatoforita, ferrobarroisita, ferrorichterita, ferrowinchita, ferrokatophorita, ferritaramita, magnesiotaramita, richterita, winchita, taramita, fluororichterita, katophorita, potassicfluororichterita, potassicrichterita, ferrighoseïta, ferriwinchita, fluorotaramita, arfvedsonita, eckermannita, ferroeckermannita, ferroglaucòfan, glaucòfan, potassicmanganileakeïta, manganoarfvedsonita, ferrileakeïta, magnesioriebeckita, magnesioarfvedsonita, nyboïta, riebeckita, manganomanganiungarettiïta, ferroferrinyboïta, clinoferroferriholmquistita, ferrinyboïta, ferroferrileakeïta, ferroferrifluoroleakeïta, sodicferriclinoferroholmquistita, magnesiofluoroarfvedsonita, ferripedrizita, potassicferrileakeïta, fluoronyboïta, manganidellaventuraïta, fluoropedrizita, potassicarfvedsonita, ferriobertiïta, potassicmagnesiofluoroarfvedsonita, ferroferripedrizita, potassicmagnesioarfvedsonita, pedrizita, ferropedrizita, fluoroleakeïta i ferroferriobertiïta.

Formació i jaciments

Tot i tractar-se d'una espècie no gaire habitual ha estat descrita en tots els continents del planeta, i fins i tot se n'ha trobat a la Lluna.