[go: up one dir, main page]

Vés al contingut

Tresor

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Tresor de Villena, la major troballa àuria de la prehistòria a la península Ibèrica i la segona major de tot Europa.[1]

Un tresor és una gran acumulació de riqueses, especialment monedes i joies antigues. Els tresors són sovint restes de naufragis, fortunes amagades a jardins o cases, etc. La legislació internacional regula el dret a buscar i quedar-se amb part del tresor depenent de la zona on es trobi, per la qual cosa existeixen professionals dedicats a buscar-los. També són un referent per a l'arqueologia.

Però sens dubte els tresors són un objecte mític que justifca aventures en la ficció, com en la fantasia èpica, les històries d'un tresor pirata (amagat en una illa deserta o cova dins d'un cofre) o les de màgia. En aquests relats sovint l'important és la mateixa recerca, que acaba sent un viatge d'autoconeixement. Per això, a vegades el tresor final és un símbol i no riqueses materials. Un exemple arquetípic seria el Sant Graal.

Tresors famosos

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Ministerio de Cultura y Educación. «RESOLUCIÓN de 7 de enero de 2003, de la Dirección General de Patrimonio Artístico de la Consejería de Cultura y Educación, por la que se incoa expediente de declaración de bien de interés cultural a favor de la colección arqueológica del Tesoro de Villena» (pdf) (en castellà). BOE p. 7798-7802, 1 2003. [Consulta: 6 desembre 2009]. «Desde el punto de vista histórico, artístico y arqueológico, el Tesoro de Villena constituye un depósito no normalizado, por su peso y contenido (A. Perea). De hecho, se trata del segundo tesoro de vajilla áurea más importante de Europa, tras el de las Tumbas Reales de Micenas en Grecia (A. Mederos). [Des del punt de vista històric, artístic i arqueològic, el Tresor de Villena constituïx un «unicum», un dipòsit no normalitzat, pel seu pes i contingut (A. Perea). De fet, es tracta del segon tresor de vaixella àuria més important d'Europa, darrere del de les Tombes Reials de Micenes a Grècia (A. Mederos).]»