Tresor

Un tresor és una gran acumulació de riqueses, especialment monedes i joies antigues. Els tresors són sovint restes de naufragis, fortunes amagades a jardins o cases, etc. La legislació internacional regula el dret a buscar i quedar-se amb part del tresor depenent de la zona on es trobi, per la qual cosa existeixen professionals dedicats a buscar-los. També són un referent per a l'arqueologia.

Però sens dubte els tresors són un objecte mític que justifca aventures en la ficció, com en la fantasia èpica, les històries d'un tresor pirata (amagat en una illa deserta o cova dins d'un cofre) o les de màgia. En aquests relats sovint l'important és la mateixa recerca, que acaba sent un viatge d'autoconeixement. Per això, a vegades el tresor final és un símbol i no riqueses materials. Un exemple arquetípic seria el Sant Graal.

Tresors famosos

El de l'Illa del Tresor de Robert Louis Stevenson.
Oak Island.
El tresor de la tomba de Tutankamon, amb una suposada maledicció.
Les mines del Rei Salomó.
El tresor de Darios III de Pèrsia.
El tresor dels templers.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tresor

↑ Ministerio de Cultura y Educación. «RESOLUCIÓN de 7 de enero de 2003, de la Dirección General de Patrimonio Artístico de la Consejería de Cultura y Educación, por la que se incoa expediente de declaración de bien de interés cultural a favor de la colección arqueológica del Tesoro de Villena» (pdf) (en castellà). BOE p. 7798-7802, 1 2003. [Consulta: 6 desembre 2009]. «Desde el punto de vista histórico, artístico y arqueológico, el Tesoro de Villena constituye un depósito no normalizado, por su peso y contenido (A. Perea). De hecho, se trata del segundo tesoro de vajilla áurea más importante de Europa, tras el de las Tumbas Reales de Micenas en Grecia (A. Mederos). [Des del punt de vista històric, artístic i arqueològic, el Tresor de Villena constituïx un «unicum», un dipòsit no normalitzat, pel seu pes i contingut (A. Perea). De fet, es tracta del segon tresor de vaixella àuria més important d'Europa, darrere del de les Tombes Reials de Micenes a Grècia (A. Mederos).]»

Viccionari

[decreto-1] Ministerio de Cultura y Educación. «RESOLUCIÓN de 7 de enero de 2003, de la Dirección General de Patrimonio Artístico de la Consejería de Cultura y Educación, por la que se incoa expediente de declaración de bien de interés cultural a favor de la colección arqueológica del Tesoro de Villena» (pdf) (en castellà). BOE p. 7798-7802, 1 2003. [Consulta: 6 desembre 2009]. «Desde el punto de vista histórico, artístico y arqueológico, el Tesoro de Villena constituye un depósito no normalizado, por su peso y contenido (A. Perea). De hecho, se trata del segundo tesoro de vajilla áurea más importante de Europa, tras el de las Tumbas Reales de Micenas en Grecia (A. Mederos). [Des del punt de vista històric, artístic i arqueològic, el Tresor de Villena constituïx un «unicum», un dipòsit no normalitzat, pel seu pes i contingut (A. Perea). De fet, es tracta del segon tresor de vaixella àuria més important d'Europa, darrere del de les Tombes Reials de Micenes a Grècia (A. Mederos).]»

[1]

Registres d'autoritat	NKC (1)
Bases d'informació	GEC (1) HDS (1)