La Tirrena-Adriàtica 2016, 51a edició de la Tirrena-Adriàtica, es disputà entre el 9 i el 15 de març de 2016. Aquesta fou la tercera prova de l'UCI World Tour 2016. Els corredors hagueren de superar 1.019,8 km repartits entre set etapes, la primera en la modalitat de contrarellotge per equips i la darrera en la de contrarellotge individual.
El vencedor final fou el belga Greg Van Avermaet (BMC Racing Team), que aconseguí el liderat després de guanyar la penúltima etapa[1] i posteriorment va mantenir l'avantatge en la contrarellotge individual final per tan sols un segon sobre Peter Sagan (Team Tinkoff). Tercer, completant el podi, finalitzà Bob Jungels (Etixx-Quick Step).[2]
En les classificacions secundàries Peter Sagan guanyà la classificació per punts, Jungels la dels joves i Cesare Benedetti (Bora-Argon 18) la dels joves. L'Etixx-Quick Step fou el millor equip.[3]
L'organitzador RCS Sport comunicà la llista d'equips convidats el 18 de gener de 2016.[4]
El recorregut de la Tirrena-Adriàtica 2016 fou anunciat a Camaiore, vila on comença la cursa, el desembre de 2015.[5] a primera etapa és una contrarellotge per equips de 22,7 quilòmetres que ressegueix la costa. La segona etapa finalitza en una curta ascensió que po afavorir els classicòmans. La tercera i quarta etapes finalitzen en pla,afavorint l'arribada a l'esprint. La cinquena etapa és l'etapa reina i única de muntanya de la present edició,amb cinc ports de muntanya i arribada al Monte San Vicino, amb 13 quilòmetres d'ascensió. La sisena etapa torna a ser plana, tot i que l'arribada té una petita tendència a pujar. La cursa finalitza a San Benedetto del Tronto per cinquantè any de manera consecutiva, amb una contrarellotge individual de 10,1 km.[5]
La nòmina de favorits per a la classificació final és nombrosa, amb Vincenzo Nibali (Astana Qazaqstan Team) i Alejandro Valverde (Movistar Team) al capdamunt. Joaquim Rodríguez (Team Katusha), Tejay Van Garderen (BMC Racing Team), Rigoberto Urán (Cannondale), Michal Kwiatkowski (Team Sky), Thibaut Pinot (FDJ), Bauke Mollema (Trek-Segafredo) o Diego Ulissi (Lampre-Merida) estarien en un segon nivell.[6]
- 9 de març de 2016. Lido di Camaiore - Lido di Camaiore. 22,7 km (contrarellotge per equips)
Etapa inicial amb el format de contrarellotge per equips pel passeig marítim de Lido di Camaiore, totalment plana i amb sols quatre corbes en el seu recorregut.[7]
El BMC Racing Team va ser l'equip vencedor, i Daniel Oss el primer líder. L'Etixx-Quick Step arribà a 2", mentre el Movistar Team d'Alejandro Valverde va perdre 29" i el Team Katusha de Joaquim Rodríguez 59". Pitjor li anaren les coses a Rigoberto Urán, que va veure com queien un parell de companys i acabà cedint més de dos minuts.[8]
| Resultats de la 1a etapa [8]
|
|
Classificació general després de la 1a etapa[8]
|
- 10 de març de 2016. Camaiore - Pomarance, 207 km
Primera etapa en línia, amb dues parts ben diferenciades. Els primers 115 quilòmetres són totalment plans. A partir d'aquell punt s'inicia l'ascensió a la cota de Camento (km 118), no puntuable per a la muntanya, Pian de Forno (km 149,6) i Pomarance, que es corona a menys de 3 km per l'arribada i té rampes de fins al 18%.[7]
El vencedor de l'etapa fou Zdenek Stybar (Etixx-Quick Step), que atacà després de coronar el darrer coll i s'imposà per un segon a un nombrós grup de 36 ciclistes comandat per Peter Sagan (Team Tinkoff). Amb aquesta victòria també aconseguí el liderat a la general, seguit per Greg Van Avermaet (BMC Racing Team a 9".[9]
| Resultats de la 2a etapa [9]
|
|
Classificació general després de la 2a etapa[9]
|
- 11 de març de 2016. Castelnuovo di Val di Cecina - Montalto di Castro, 176 km
Etapa amb una sola dificultat muntanyosa, a la part central de l'etapa. Els darrers 35 quilòmetres són en descens, tot i que els darrers 700 metres presenten una lleugera ascensió.[7]
Una escapada protagonitzà l'etapa, tot i que finalment es disputà la victòria a l'esprint. Fernando Gaviria (Etixx-Quick Step) superà a Caleb Ewan (Orica-GreenEDGE) i Elia Viviani (Team Sky). Zdenek Stybar conservà el liderat.[10]
| Resultats de la 3a etapa [10]
|
|
Classificació general després de la 3a etapa[10]
|
- 12 de març de 2016. Montalto di Castro - Foligno, 228 km
Etapa més llarga de la present edició, amb quatre ports puntuables en la segona part de l'etapa, el darrer del qual es corona a manca de 15 km per l'arribada.[7]
Stephen Cummings (Dimension Data) s'imposà en solitari després d'atacar als seus companys d'escapada a manca de 3 km. Res canvia al capdavant de la general.[11]
| Resultats de la 4a etapa [11]
|
|
Classificació general després de la 4a etapa[11]
|
- 13 de març de 2016. Foligno - Mont San Vicino, 178 km
Etapa reina de la present edició, amb cinc ports puntuables, el darrer dels quals és l'arribada i que té 10 km d'ascensió al 7,8% de desnivell mitjà.[7]
L'etapa fou suspesa el dia abans en previsió de fortes nevades a la zona i la impossibilitat de fer un recorregut alternatiu amb plenes garanties de seguretat.[12]
- 14 de març de 2016. Castelraimondo - Cepagatti, 210 km
Etapa bàsicament plana, amb una sola cota en els primers quilòmetres i un circuit final trencacames al qual cal donar dues voltes.[7]
Greg Van Avermaet (BMC Racing Team) s'imposà a l'esprint a Peter Sagan (Team Tinkoff). Amb aquesta victòria passà a liderar la general amb 8" sobre Zdenek Stybar.[1]
| Resultats de la 6a etapa [1]
|
|
Classificació general després de la 6a etapa[1]
|
- 15 de març de 2016. San Benedetto del Tronto - San Benedetto del Tronto, 10,1 km (Contrarellotge individual)
Habitual Contrarellotge individual, totalment plana, pel passeig marítim de San Benedetto del Tronto.[7]
Greg Van Avermaet (BMC Racing Team) conservà el liderat per tan sols 1" sobre Peter Sagan (Team Tinkoff) després de la contrarellotge guanyada per Fabian Cancellara (Trek-Segafredo).[2]
| Resultats de la 7a etapa [2]
|
|
Classificació general després de la 7a etapa[2]
|
La Tirrena-Adriàtica atorga punts per l'UCI World Tour 2016 sols als ciclistes dels equips de categoria World Tour.
| Posició
|
1r
|
2n
|
3r
|
4t
|
5è
|
6è
|
7è
|
8è
|
9è
|
10è
|
| Classificació general
|
100
|
80
|
70
|
60
|
50
|
40
|
30
|
20
|
10
|
4
|
| Per etapa
|
6
|
4
|
2
|
1
|
1
|
|
|
|
|
|
Evolució de les classificacions
[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «El belga Van Avermaet gana la sexta etapa y se pone líder». El Mundo Deportivo, 14-03-2016 [Consulta: 17 març 2016].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Van Avermaet consigue el tridente por un segundo ante Sagan». El Mundo Deportivo, 15-03-2016 [Consulta: 17 març 2015].
- ↑ «2016 » 51st Tirreno - Adriatico (2.UWT)». [Consulta: 17 març 2016].
- ↑ «Giro d'Italia, Tirreno-Adriatico and Milano-Sanremo wild cards 2016 announced» (en anglès). gazzetta.it. RCS MediaGroup, 18-01-2016. [Consulta: 20 febrer 2016].
- ↑ 5,0 5,1 «Tirreno-Adriatico 2016 route unveiled». Cyclingnews.com. Immediate Media Company, 21-12-2015 [Consulta: 10 gener 2016].
- ↑ Bernaola, Enrique «Un tesoro entre Dos Mares». Marca, 08-03-2016 [Consulta: 17 març 2016].
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 7,6 «Tirreno Adriatico 2016. Llibre de ruta». Tirreno Adriatico. [Consulta: 19 març 2016].
- ↑ 8,0 8,1 8,2 «El BMC coloca líder a Oss en la Tirreno». El Mundo Deportivo, 09-03-2016 [Consulta: 13 març 2016].
- ↑ 9,0 9,1 9,2 «Stybar gana la segunda etapa de la Tirreno Adriático». El Mundo Deportivo, 10-03-2016 [Consulta: 13 març 2016].
- ↑ 10,0 10,1 10,2 «Gaviria bate a Ewan, Stybar al frente de la general». El Mundo Deportivo, 11-03-2016 [Consulta: 13 març 2016].
- ↑ 11,0 11,1 11,2 «El británico Cummings se impone en solitario y el checo Stybar sigue líder». El Mundo Deportivo, 12-03-2016 [Consulta: 13 març 2016].
- ↑ «Cancelada la quinta etapa de la Tirreno-Adriático». El Mundo Deportivo, 12-03-2016 [Consulta: 19 març 2016].
Itàlia
Greg Van Avermaet (BMC Racing Team)
Peter Sagan (Tinkoff)
Bob Jungels (Etixx-Quick Step)
BMC Racing Team
Zdeněk Štybar
Fernando Gaviria Rendón
Steven Cummings
Fabian Cancellara
Greg Van Avermaet (BEL) 
Peter Sagan (SVK) 
Bob Jungels (LUX)
Sebastien Reichenbach (SUI)
Thibaut Pinot (FRA)
Vincenzo Nibali (ITA)
Zdenek Stybar (CZE)
Michał Kwiatkowski (POL)
Bauke Mollema (NED)
Steve Cummings (GBR)
Fernando Gaviria (COL)
