Sidral

Ahoj pólvores efervescents de Frigeo

El sidral o pólvores efervescents, era una barreja de pólvores dolça i gasosa, que es consumien generalment submergint una piruleta o regalèssia, dins d'un sobre amb una cullera petita o llepant amb un dit. Es venia per a fabricar refrescs gasosos, o begudes efervescents. El nom genèric de sidral es va emprar a Catalunya i a alguns llocs de la península, però tot i ser d'ús universal, tenia noms diferents a cada país, a Anglaterra es deien Sherbet o Soda-powder, a Alemanya Brausepulver,etc... De vegades, també s'utilitzaven pastilles efervescents i cubs efervescents. Encara avui dia, les pólvores efervescents també s'utilitzen com una forma de dosificació farmacèutica de medicaments o suplements nutricionals .

Composició i funcionalitat

Si s'afegeix una barreja de bicarbonat de sodi (NaHCO ₃ ) i àcid tartàric o àcid cítric a l'aigua, el bicarbonat de sodi i l'àcid reaccionen entre ells, produint tartrat de sodi o citrat de sodi i àcid carbònic, que es descomponen encara més en aigua i diòxid de carboni, en una reacció efervescent.

L'àcid cítric (C ₆ H ₈ O ₇ ) desencadena la següent reacció endotèrmica :

$\mathrm {3\ NaHCO_{3(aq)}+C_{6}H_{8}O_{7(aq)}\to \ Na_{3}C_{6}H_{5}O_{7(aq)}+3\ H_{2}O_{(l)}+3\ CO_{2(g)}}$

Les pólvores efervescentss produïdes industrialment també poden contenir sucre, aromatitzants, colorants alimentaris i altres additius.

Història

Versió tradicional

Ja al segle XIX, rs venien les pólvores efervescents ( llatí: Pulvis aërophŏrus, en el llenguatge dels farmacèutics). Durant aquest període, una barreja amb àcid tartàric era habitual.

A Alemanya els Brausepulver es preparaven a finals del segle XIX. de la següent manera: “Per utilitzar-lo, aboqueu una culleradeta plena de Brausepulver en un got mig ple d'aigua, remeneu-lo una vegada i beveu-lo el més ràpidament possible mentre està efervescent. […] Com que sempre es perd molt diòxid de carboni i B. es gaudeix principalment per l'efecte de les bombolles el mètode d'ús habitual té desavantatges., és molt més convenient posar la pólvores a la boca i sentir el formigueig sobre la llengua".

A Anglaterra les pólvores efervescents s'anomenaven Soda-powder en el seu moment, 2 g de bicarbonat de sodi i 1,5 g d'àcid tartàric es venien per separat en càpsules de colors i només es barrejaven en afegir-les a l'aigua immediatament abans de beure. A finals del segle XIX ja hi havia versions aromatitzades amb gust de gingebre o menta . Fins i tot s'utilitzaven com a pólvores barrejades amb medicaments per fer-ne el gust més agradable.

Les primeres pólvores efervescents produïdes industrialment van ser fFabricades al segle XIX per l'empresa Stollwerck de Colònia . La pólvores estaven fetes amb sucs de fruites evaporats, sucre de canya, àcid cítric i bicarbonat de sodi.

El 1925, Theodor Beltle de Stuttgart - Bad Cannstatt i el seu cunyat Robert Friedel van fundar Robert Friedel GmbH (Frigeo), que va produir les Friedel-Brause o "pólvores de llimonada gasosa per a totes les classes de la població". Inicialment, el conjunt efervescent es venia en bosses triangulars amb dues tauletes separades que contenien bicarbonat de sodi i àcid tartàric, que s'havien d'afegir a l'aigua. Els únics sabors que s'oferien eren taronja i llimona. A la dècada de 1930, la preparació es va passar avendre en forme de pólvores i es va introduir la marca "Ahoj".

L'any 1951, van sortir al mercat alemany, els pals efervescents SADEX . El nom estava format pel cognom del propietari de l'empresa Fritz Sattler i la dextrosa utilitzada.

Després de la Segona Guerra Mundial, les llimonades preparades es van fer cada cop més populars, i les pólvores efervescents, que ja estaven disponibles també amb sabors de gerds , gairebé no jugaven cap paper en el món de les begudes. Avui dia, els joves de vegades encara consumeixen pólvores efervescents juntament amb alcohol, especialment amb vodka, de fet les pólvores es barregen amb l'alcohol a la boca.

A Alemanya generalment aquestes pólvores, es venen comercialment amb la marca Ahoj . A Suïssa, les pólvores efervescents es venen més com tauletes efervescents amb la marca Tiki . El mateix principi que amb les pólvores efervescents també s'utilitza per a les pastilles de vitamines efervescents i productes similars.

En la cultura

sherbet lemons

El Scherbert Lemon és un dolç que li agrada menjar a l'Albus Dumbledore a les novel·les de Harry Potter de JK Rowling . És la traducció de Sherbet lemon, un caramel de llimona anglès amb un farcit de pólvores efervescents. També era la contrasenya per entrar a l'oficina d'en Dumbledore al segon volum Harry Potter i la cambra secreta .

A la novel·la de Günter Grass El tambor de llauna, el petit Oskar Matzerath barreja pólvores efervescents amb espit i deixa que la seva amant Maria Truczinski li succioni aquesta barreja de la mà. Més tard ho repeteixen des del llombrígol de la Maria. És quan es fan evidents els primers sentiments sexuals d'un per l'altre.

Enllaços externs

• Of the Street Sale of Ginger-Beer, Sherbet, Lemonade,&C., London Labour and the London Poor, Volume 1, Henry Mayhew, 1851;
• Tangerine Confectionery homepage
• Instructions to make sherbet