[go: up one dir, main page]

Vés al contingut

Rudolf Arnheim

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaRudolf Arnheim

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 juliol 1904 Modifica el valor a Wikidata
Berlín (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort9 juny 2007 Modifica el valor a Wikidata (102 anys)
Ann Arbor (Michigan) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Humboldt de Berlín Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiMax Wertheimer Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballTeoria cinematogràfica, media theory (en) Tradueix, estudi de la història de l'art, psicologia de l'art, filmologia, crítica de cinema i periodisme Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Nova York (1940–2007)
Gran Bretanya (1939–1940)
Itàlia (1933–1939)
Berlín (1924–1933) Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescriptor, crític de cinema, expert del cinema, pedagog, professor d'universitat, historiador de l'art, psicòleg, periodista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Harvard
Universitat de Michigan Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
GermansHelen Arnheim-Badt Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm2891752 Allmovie: p187940 Modifica el valor a Wikidata

Rudolf Arnheim (15 de juliol de 1904 - 9 de juny de 2007) va ser un psicòleg i filòsof nascut a Berlín, Alemanya el 1904. Influït per la psicologia de la Gestalt i per l'hermenèutica. Va realitzar importants contribucions per a la comprensió de l'art visual i altres fenòmens estètics i la teoria de l'art. Va publicar llibres sobre la psicologia de l'art, la percepció de les imatges i l'estudi de la forma. Probablement el seu llibre més conegut sigui Art i percepció visual. Psicologia de l'ull creador. Un dels seus arguments més originals, presentat en el llibre visual thinking és que l'home modern està permanentment assetjat pel món del llenguatge. Arnheim planteja que hi ha altres formes d'aprendre el món basades, per exemple, a la vista. Per Arnheim, hi ha certes qualitats i sentiments que captem en una obra d'art que no poden ser expressades en paraules. Això es deu al fet que el llenguatge no proveeix d'un mitjà de contacte directe amb la realitat. El llenguatge només serveix per nomenar el que ja ha estat escoltat, vist o pensat. En aquest sentit el mitjà del llenguatge pot paralitzar la creació intuïtiva i els sentiments. Va morir l'any 2007 als gairebé 103 anys.[1]

Referències

[modifica]
  1. Diccionario de Arte I. Barcelona: Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 9 novembre 2014].