Ramon Ferrer i Garcés
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 18 octubre 1803 Aitona (Segrià) |
| Mort | 1r gener 1872 (68 anys) Barcelona |
 24è Batlle de Barcelona | |
| setembre 1854 – novembre 1854 ← Antoni Aherán – Antoni Viadera i Surreu → | |
| 8è Batlle de Barcelona | |
| gener 1841 – novembre 1841 ← Josep Maluquer i Montardit – Tomàs Maria de Quintana i Badia → | |
 Diputat a les Corts del Regnat d'Isabel II | |
| Catedràtic d'universitat | |
| | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Cervera |
| Es coneix per | Alcalde de Barcelona President de l'Ateneu Català |
| Activitat | |
| Ocupació | metge i polític |
| Ocupador | Universitat de Barcelona |
| Membre de | |
Ramon Ferrer i Garcés (Aitona, Segrià, 18 d'octubre de 1803 — Barcelona, 1 de gener de 1872[1]) fou un metge i polític català.
Biografia
[modifica]Fou fill del cirurgià Antoni Ferrer i Castro i de Ramona Garcés, ambdós lleidatans, i germà de l'advocat i polític republicà Miquel Ferrer i Garcés. El 1831 es doctorà en medicina a la Universitat de Cervera i milità a les files del Partit Progressista. El 1834 va obtenir la càtedra de Patologia i Medicina Operatòria del Col·legi de Cirurgia de Barcelona[2] i va donar suport a les bullangues de juliol de 1835, tot encoratjant els seus alumnes a allistar-se a les milícies rebels, raó per la qual fou deportat un temps a l'Havana. Fou elegit diputat a les eleccions a Corts espanyoles de 1836 i 1839 per les circumscripcions de Lleida i Barcelona respectivament,[3] i alcalde de Barcelona pel Partit Progressista entre gener i novembre de 1841 i entre setembre i novembre de 1854. Durant el seu mandat defensà l'enderrocament de les muralles.
De 1845 a 1872 fou el primer catedràtic de medicina legal, toxicologia i higiene pública de la Universitat de Barcelona.[4][5] També fou president de l'Ateneu Català el 1863[6] i vicepresident de l'Acadèmia de Medicina de Barcelona (1853-1854).[7][8] Va escriure alguns treballs mèdics de referència.
Obres
[modifica]- Consideraciones sobre el estudio práctico de la cirujía (1839)
- Fragmento Toxicológico (1846)
- Tratado de medicina legal (1848).
Referències
[modifica]- ↑ «Defuncions.1872.Registre núm.20.». Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 01-01-1872. [Consulta: 17 gener 2020].
- ↑ Los 222 catedráticos de la universidad española en 1846
- ↑ Fitxa del Congrés dels Diputats
- ↑ Ramon Ferrer i Garcés Arxivat 2014-10-17 a Wayback Machine. al web de l'UB
- ↑ Canvis en l'ensenyament de la toxicologia a Barcelona a la segona meitat del segle XIX p. 199
- ↑ «Presidents de l'Ateneu Barcelonès». Arxivat de l'original el 2012-06-21. [Consulta: 15 abril 2012].
- ↑ «Ramon Ferrer i Garcés». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Currículum vitae Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. de Ramon Ferrer i Garcés
Enllaços externs
[modifica]
| Precedit per: Josep Maluquer i Montardit |
Alcalde de Barcelona 1841 |
Succeït per: Tomàs Maria de Quintana i Badia |
| Precedit per: Antoni Aherán |
Alcalde de Barcelona 1854 |
Succeït per: Antoni Viadera i Surreu |
