Distribució geogràfica dels 36 equips que conformaven la primera catalana la temporada 2017/18.
La Regional Preferent neix amb aquest nom a la temporada 1968-1969 per tal d'ésser un esglaó intermedi entre la Tercera Divisió i l'aleshores anomenada Primera Categoria.[1] Es forma amb clubs d'aquestes dues divisions fins a completar un únic grup amb els següents 20 equips: Tossa, Guíxols, Sant Martí, EC Granollers, UE Tàrrega, CE L'Hospitalet, CE Mataró, Vic, Horta, CE Manresa, UE Cornellà, Arenys, Sitges, Anglès, FC Andorra, Júpiter, Palamós CF, Roses, UE Sants i La Cava.[2] Aquests dos darrers trenquen el foc en el partit inaugural avançat al dissabte 7 de setembre de 1968. L'històric matx es juga a les instal·lacions del FC Barcelona en haver estat expropiat el mític camp del Sants al carrer Galileu per tal d'obrir l'Avinguda de Madrid. El resultat final fou de 4 a 1 favorable al Sants.[1] El Mataró es converteix en el primer campió de la categoria i obté l'ascens a Tercera Divisió (només pujava el primer classificat) i el Sant Martí queda en segon lloc, a cinc punts; mentre que els primers equips relegats són Roses, Guíxols, Arenys i el mateix Sants.[1]
La Regional Preferent mantindria l'estructura de grup únic fins a la temporada 1983-1984, desdoblant-se a la següent en dos grups de 18 equips, per tal d'encabir el creixent nombre de llicències de clubs que s'anava produint des de feia anys.[3] A la temporada 1991-1992, coincidint amb la creació de la Primera Divisió catalana es produeix el primer canvi de nom de la categoria, ara anomenada Preferent Territorial. El nou Pla de Competició que la Federació Catalana de Futbol aplica durant la temporada 2011-2012, i que comporta la desaparició de l'antiga Primera Divisió catalana, fa que la Preferent adopti el nom d'aquesta mantenint, però, el mateix sistema de dos grups.
La Primera Catalana està formada per tres grups de 16 equips cadascun, repartits seguint un criteri geogràfic. Pugen 4 equips a la Lliga Elit, els campions de cada grup i el guanyador de la fase eliminatòria d'ascens a doble partit entre els tres subcampions i el millor tercer classificat dels tres grups, previ sorteig per establir els emparellaments. La tornada de les eliminatòries sempre es jugarà a casa del més ben classificat. Baixen 12 equips a Segona Catalana, els quatre darrers de cada grup.[4]
↑Un segle de futbol català: 1900-2000. Antoni Closa i García, Jaume Rius i Solé, Joan Vidal i Urpí. Barcelona: Federació Catalana de Futbol (2001) p.651
2017 II)
Campió de Catalunya d'Aficionats
