Presa del Renaixement
Presa del Renaixement | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Presa de gravetat, central hidroelèctrica i edifici en construcció | |||
Part de | Estació Hidroelèctrica Blue Nile Cascade | |||
Construcció | 2011 | |||
Ús | energia hidroelèctrica | |||
Característiques | ||||
Estat d'ús | en funcionament | |||
Alçada | 155 m | |||
Longitud | 1.780 m | |||
Volum | 555.555 m³ | |||
Cabal | 14.700 m³/s (sobreeixidor) | |||
Altitud | coronament de presa: 656 m | |||
Sobreeixidor | 3 | |||
Embassament | ||||
Nom | Gran embassament del Renaixement | |||
Afluent | Nil Blau | |||
Efluent | Nil Blau | |||
Conca hidrogràfica | conca del Nil (172.250 km² ) | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Benishangul-Gumaz (Etiòpia) | |||
Banyat per | Nil Blau | |||
| ||||
Activitat | ||||
Propietat de | Ethiopian Electric Power | |||
Potència | 6.450 MW | |||
La Presa del Renaixement (anglès: Grand Ethiopian Renaissance Dam, acrònim: GERD; amhàric: ታላቁ የኢትዮጵያ ሕዳሴ ግድብ, Tālāqu ye-Ītyōppyā Hidāsē Gidib, acrònim: Taehige), antigament coneguda com la Presa del Mil·lenni i, de vegades, anomenada la Presa de Hidase, és una presa de gravetat del Nil Blau, a Etiòpia, que ha estat en construcció des de l'any 2011. És a la regió de Benishangul-Gumaz d'Etiòpia, a uns 15 km a l'est de la frontera amb Sudan.[1] Amb 6.450 MW, la presa serà la central hidroelèctrica més gran de l'Àfrica quan sigui completa, així com la setena més gran del món.[2][3][4] Amb uns 145 metres d’alçada i 1.800 de longitud, tindrà capacitat per emmagatzemar més de 70.000 milions de metres cúbics d'aigua.[5] La principal motivació de l’obra és satisfer les necessitats energètiques d’Etiòpia, un país amb més de 100 milions d’habitants i amb un ràpid creixement econòmic i demogràfic, i alhora exportar electricitat als seus veïns, sobretot el Sudan.[5]
A partir d'agost de 2017, el treball estava completat en un 60%.[6] Un cop completat, l'embassament es preveia que trigués de 5 a 15 anys a omplir-se d'aigua.[7] Vista com una amenaça per Egipte, que precisa de l'aigua del riu per la seva agricultura, l'any 2019 els Estats Units van intentar fer una mediació en el conflicte.[5] El principal punt de la discòrdia era el ritme que s’hauria de seguir per omplir la conca del futur llac artificial. Egipte demanava que aquest període fos de set anys, mentre que Etiòpia descartava que durés més de tres anys.[5]
Referències
[modifica]- ↑ «Ethiopia’s biggest dam to help neighbours solve power problem». News One, 17-04-2011. Arxivat de l'original el 22 de març 2012. [Consulta: 17 abril 2011].
- ↑ «Ethiopia: GERD Increases Generation Capacity». allAfrica, 28-02-2017 [Consulta: 28 febrer 2017].
- ↑ «Salini will build the biggest dam in Africa». Salini Construttori, 31-03-2011. Arxivat de l'original el 30 d’abril 2011. [Consulta: 17 abril 2011].
- ↑ ; Elsanabary, M. H.«Hydrological and Environmental Impacts of Grand Renaissance Dam on the Nile River». Sharm El Sheikh– Egypt: Eighteenth International Water Technology Conference (CNKI), 13-03-2015. [Consulta: 9 abril 2015].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 «La presa del Nil que assecarà Egipte». Diara Ara, Andorra, 04-11-2019 [Consulta: 3 maig 2024].
- ↑ «Ethiopia's Grand Renaissance Dam 60 pct completed». Xinhua, 07-08-2017. [Consulta: 26 agost 2017].
- ↑ «The Grand Ethiopian Renaissance Dam Gets Set to Open». IEEE Spectrum, 30-12-2016. [Consulta: 5 gener 2017].