Pierre Wantzel
| Nom original | (fr) Pierre-Laurent Wantzel  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 5 juny 1814 París |
| Mort | 21 maig 1848 (33 anys) París |
| Formació | École Polytechnique École des ponts ParisTech |
| Activitat | |
| Camp de treball | Geometria |
| Ocupació | matemàtic |
Pierre Laurent Wantzel (París, 5 de juliol de 1814 - † París, 21 de maig de 1848 va ser un matemàtic francès que va demostrar que diversos problemes geomètrics antics són impossibles de resoldre usant únicament regle i compàs. La solució a aquests problemes havia set buscada durant milers d'anys, concretament pels antics grecs.
Wantzel publicà l'any 1837 a una revista de matemàtiques francesa la primera prova completament rigorosa de la impossibilitat de trisecar un angle amb la sola ajuda d'u regle i un compàs.[1] Wantzel demostrà igualment la impossibilitat de resoldre la duplicació del cub i la construcció d'un polígon regular, el nombre de cares del qual no és producte d'una potència de dos o diferent a qualsevol Nombre de Fermat.
La solució d'aquests problemes era perseguida des de feia més de mil anys, especialment pels antics grecs. Malgrat això, el treball de Wantzel no ve ser considerat pels seus contemporanis i va ser essencialment oblidat. Només va ser 50 anys després de la seva publicació que l'article de Wantzel fou mencionat en una revista matemàtica[2] o en un llibre de text.[3] Amb anterioritat, només sembla haver estat mencionat una vegada: a la tesi doctoral de Julius Petersen de 1871. Probablement, va ser un article de Florian Cajori sobre Wantzel, publicat 80 anys més tard que els articles de Wantzel,[4] el que va fer que s'iniciés un interès per la seva obra entre els matemàtics del segle xx.[5]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ L. Wantzel «Recherches sur les moyens de reconnaître si un Problème de Géométrie peut se résoudre avec la règle et le compas». Journal de Mathématiques Pures et Appliquées, 1, 2, 1837, pàg. 366–372.
- ↑ Echegaray, José «Metodo de Wantzel para conocer si un problema puede resolverse con la recta y el circulo» (en castellà). Revista de los Progresos de las Ciencias Exactas, Físicas y Naturales, Vol. 22, 1887, pàg. 1-47.
- ↑ Echegaray, José. Disertaciones matemáticas sobre la cuadratura del círculo: El metodo de Wantzel y la división de la circunferencia en partes iguales (en castellà). Imprenta de la Viuda é Hijo de D. E. Aguado, 1887. Arxivat 4 de juny 2016 a Wayback Machine.
- ↑ Cajori, Florian «Pierre Laurent Wantzel». Bulletin of the American Mathematical Society, Vol. 24, 1918, pàg. 339–347. DOI: 10.1090/s0002-9904-1918-03088-7.
- ↑ Lützen, Jesper «Why was Wantzel overlooked for a century? The changing importance of an impossibility result». Historia Mathematica, Vol. 36, 2009, pàg. 374–394. DOI: 10.1016/j.hm.2009.03.001.
Enllaços externs
[modifica]- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Pierre Wantzel» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.