Philipp Frank
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 20 març 1884  Viena (Àustria) |
| Mort | 21 juliol 1966 (82 anys) Cambridge (Massachusetts) |
| Formació | Universitat de Viena |
| Tesi acadèmica | Ein Kriterium für die Stabilität der Bewegung eines materiellen Punktes in der Ebene und dessen Zusammenhang mit dem Prinzip der kleinsten Wirkung (1906 ) |
| Director de tesi | Ludwig Boltzmann |
| Activitat | |
| Camp de treball | Física, filosofia, física teòrica, matemàtiques, càlcul de variacions, òptica geomètrica, mecànica quàntica, teoria de la relativitat i filosofia de la ciència |
| Ocupació | matemàtic, pedagog, físic, filòsof, professor d'universitat |
| Ocupador | Universitat Harvard (1938–1954) Universitat Alemanya de Praga (1912–1938) Universitat de Viena (1910–1912) |
| Membre de | |
| Moviment | Neopositivisme i Cercle de Viena |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Peter Bergmann i Reinhold Furth |
| Família | |
| Cònjuge | Hania Gerson |
| Pares | Ignaz Frank i Jenny Feilendorf |
| Germans | Josef Frank |
| Premis | |
Philipp Frank (Viena, 20 de març de 1884 - Cambridge, 21 de juliol de 1966) va ser un físic, filòsof i matemàtic austríac nacionalitzat nord-americà.
Frank Va obtenir el doctorat a la universitat de Viena amb una tesi de física teòrica dirigida per Ludwig Boltzmann.[1] Aquest mateix any publica un article sobre la causalitat, Kausalgesetz und Erfahrung (Causalitat i Experiència),[2] que crida l'atenció d'Albert Einstein, amb qui mantindrà una bona amistat la resta de la seva vida. Durant els anys següents va mantenir unes reunions setmanals els dijous en un cafè de Viena amb altres joves investigadors, com Richard von Mises, Hans Hahn i Otto Neurath, per discutir temes de filosofia de la ciència: són els primers pasos del cercle de Viena.[3]
De 1908 a 1912 va ser professor assistent a la universitat de Viena. Durant aquest temps va publicar una quinzena d'articles, majoritàriament sobre teoria de la relativitat.[4]
El 1912 va ser nomenat professor de la universitat alemanya de Praga[5] en la qual va substituir Einstein. Va romandre a Praga fins al 1938, quan l'amenaça nazi ja era evident. En aquesta segona etapa de la seva vida es va dedicar més a la filosofia de la ciència.[3]
El 1938 va marxar als Estats Units on va ser contractat per la universitat Harvard[6] (igual que el seu amic von Mises)[7] en la que va romandre fins a la seva jubilació el 1954.[8] Després de la jubilació va continuar treballant per l'Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències i preparant una sèrie de llibres per encarrec de la National Science Foundation.[9]
Referències
[modifica]- ↑ Matthews, 2004, p. 14.
- ↑ Uebel, 2003, p. 150.
- ↑ 3,0 3,1 Tuboly, 2009, p. 200.
- ↑ Holton, 2006, p. 298.
- ↑ En aquella època la universitat Carolina de Praga estava dividida en dues entitats independents: una alemanya i l'altra txeca.
- ↑ Holton, 2006, p. 299.
- ↑ Siegmund-Schultze, 2009, p. 383.
- ↑ Holton, 2006, p. 308.
- ↑ Holton, 2006, p. 309.
Bibliografia
[modifica]- Holton, Gerald «Philipp Frank at Harvard University: His Work and His Influence» (en anglès). Synthese, Vol. 153, Num. 2, 2006, pàg. 297–311. DOI: 10.1007/s11229-005-5471-3. ISSN: 0039-7857.
- Matthews, Michael R. «Reappraising Positivism and Education: The Arguments of Philipp Frank and Herbert Feigl» (en anglès). Science & Education, Vol. 13, Num. 1-2, 2004, pàg. 7-39. DOI: 10.1023/B:SCED.0000018544.34295.8b. ISSN: 0926-7220.
- Siegmund-Schultze, Reinhard. Mathematicians fleeing from Nazi Germany (en anglès). Princeton University Press, 2009. ISBN 978-0-691-14041-4.
- Tuboly, Adam Tamas «Editorial introduction: Philipp Frank, a physicist-turned-philosopher» (en anglès). Studies in East European Thought, Vol. 69, Num. 3, 2017, pàg. 199-206. DOI: 10.1007/s11212-017-9287-8. ISSN: 0925-9392.
- Uebel, Thomas E. «Philipp Frank's History of the Vienna Circle: A Programmatic Retrospective». A: Gary L. Hardcastle, Alan W. Richardson (eds.). Logical Empiricism in North America. Volume XVIII (en anglès). University of Minnesota Press, 2003. ISBN 0-8166-4221-4.
Enllaços externs
[modifica]- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Philipp Frank» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Holton, Gerald; Cohen, Robert S. «Frank, Philipp». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 21 maig 2020]. (anglès)
- «Philipp Frank». Prabook. [Consulta: 21 maig 2020]. (anglès)