Philip Guston

Philip Guston

Biografia
Naixement	27 juny 1913 Montreal (Quebec)
Mort	7 juny 1980 (66 anys) Woodstock (Nova York)
Causa de mort	infart de miocardi
Sepultura	Woodstock Artists Cemetery (en)
Formació	Otis College of Art and Design Manual Arts High School
Activitat
Camp de treball	Pintura
Lloc de treball	Nova York Saint Louis Sarasota Los Angeles Iowa City Woodstock
Ocupació	pintor, dibuixant, gravador, dibuixant projectista, gravador, muralista, litògraf, il·lustrador, artista
Ocupador	Universitat d'Iowa (1941–1945) Works Progress Administration Universitat Washington a Saint Louis
Membre de	Acadèmia Americana de les Arts i les Lletres
Gènere	Art abstracte i art figuratiu
Moviment	Expressionisme abstracte i neoexpressionisme
Representat per	Hauser & Wirth
Participà en
11 juliol 1959	documenta 2
Obra
Obres destacables (1972) Late Afternoon (en)
Família
Cònjuge	Musa Guston
Premis
(1971)  Premi Roma  Beca Guggenheim
Signatura

Philip Guston (Montreal, 27 de juny de 1913 - Woodstock, 7 de juny de 1980) fou un pintor quebequès-estatunidenc. Primer va destacar com a muralista, i va treballar per la Federal Art Project (de 1935 a 1942), com el seu amic Adolph Gottlieb. Formà part d'un grup d'artistes conegut com l'Escola de Nova York, juntament amb Jackson Pollock, Elaine de Kooning, Lee Krasner, Franz Kline, Arshile Gorky, Mark Rothko, Hans Hofmann, Adolph Gottlieb, Robert Motherwell, Willem de Kooning i Clyfford Still.

A principis dels anys quaranta va començar a pintar un tipus d'estil de fantasia figurativa que s'apropava al surrealisme. Cap a final de la mateixa dècada, però, va començar a experimentar amb abstraccions que s'assemblaven lleugerament a paisatges urbans, fins que cap a 1950 eliminà l'element figuratiu de la seva obra. Els seus quadres més característics mostren taques lluminoses de colors superposats amb pinzellades delicades a la zona central d'un llenç de fons clar. Aquest tret ha estat descrit com a impressionisme abstracte, i es va associar Guston amb el grup, més líric, d'expressionistes abstractes.

Durant els anys seixanta, els grisos van substituir la brillantor inicial dels colors, i de mica en mica s'hi endinsaren vagues associacions naturalistes, fins que als anys seixanta va introduir una nova forma de figuració, a mig camí entre la sàtira i l'estil grotesc de Goya. Utilitzava una tècnica amb bandes de còmic i colors molt discordants. Pintava amb un cert ànim de brutalitat, estil amb què va descriure escenes del Ku-Klux-Klan i magnífics comentaris socials.

Bibliografia

• Diccionari d'Art Oxford Ed. 62, 1996