Peucins
| Tipus | grup humà  |
|---|---|
Els peucins[1] (llatí: Peucini; grec antic: Πευκῖνοι) eren una branca del poble germànic dels bastarnes, que vivien a l'illa de Peuce, una illa del Danubi, segons diu Tàcit a Germània.
Ammià Marcel·lí els anomena peuci, Zòsim com a Πεῦκαι (peucai) i Jordanes com a Peuceni, nom que també apareix en diversos manuscrits d'Estrabó.[2]
Referències
[modifica]- ↑ P. C. Tàcit, 1926, p. 155.
- ↑ Smith, William (ed.). «Peucini». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 2 agost 2021].
Bibliografia
[modifica]- P. C. Tàcit. Obres menors: Diàleg dels oradors. Agrícola. Germània. Fundació Bernat Metge, 1926. ISBN 978-84-7225-923-2.