Papir 7
| Tipus | manuscrit i fragment literari  |
|---|---|
| Llengua original | grec antic |
| Material | papir |
| Codi museu | Petrov 553 |
| Ubicació | Biblioteca Nacional Vernadsky d'Ucraïna |
| Creació | valor desconegut |
El papir 7 (en la numeració Gregory-Aland), o ε 11 (von Soden), designat per 𝔓7,[1] és una còpia antiga del Nou Testament en grec. És un manuscrit de papir de l'evangeli de Lluc 4:1-2. Possiblement és un fragment patrístic (com per exemple P. Oxi. 405, fragment d' Adversus haereses d'Ireneu de Lió que conté l'Evangeli de Mateu 3:16-17). El manuscrit havia estat difícil de datar paleogràficament, a causa del seu estat fragmentari. S'havia assignat al segle IV-VI (o fins i tot al segle III).
Text
[modifica]El text grec d'aquest còdex és massa breu per classificar-lo (possiblement és un representant del tipus de text alexandrià). Aland no el va col·locar en cap de les categories de manuscrits del Nou Testament.[2]
Gregory va examinar el manuscrit al 1903 a Kíev.[1]
Ubicació
[modifica]Es troba a la Biblioteca Nacional Vernadsky d'Ucraïna (Petrov 553) a Kíev.[2] [3]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Gregory, Caspar René. Die griechischen Handschriften des Neuen Testament. Leipzig: J.C. Hinrichs’sche Buchhandlung, 1908, p. 46.
- ↑ 2,0 2,1 Aland, Kurt; Erroll F. Rhodes (trans.). The Text of the New Testament: An Introduction to the Critical Editions and to the Theory and Practice of Modern Textual Criticism. Grand Rapids: William B. Eerdmans Publishing Company, 1995, p. 96. ISBN 978-0-8028-4098-1.
- ↑ «Handschriftenliste». Institute for New Testament Textual Research. [Consulta: 23 agost 2011].
Bibliografia complementària
[modifica]- Kurt Aland, Neue neutestamentliche Papyri, NTS 3 (1957), pàgs. 261–265.
- Gregory, Caspar René. Die griechischen Handschriften des Neuen Testament. Leipzig: J.C. Hinrichs’sche Buchhandlung, 1908, p. 46.
Enllaços externs
[modifica]- Imatge digital del Papir 7 al CSNTM
| |
