Najm-ad-Din Kubra
| Nom original | (ar) أحمد بن عمر بن محمّد الخوافي الخيوقي الخوارزمي  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 1145 (Gregorià) Khivà (Uzbekistan) |
| Mort | 2 juliol 1221 (75/76 anys) Köneürgenç (Turkmenistan) |
| Sepultura | Köneürgenç |
| Religió | Islam |
| Activitat | |
| Camp de treball | Filosofia |
| Ocupació | ulema, muhàddith, filòsof |
| Professors | Rûzbihân Misrî (en)  |
| Alumnes | Najm al-Din Razi (en) , Baha ud-Din Walad (en) , Sayf al-Din al-Bakharzi (en) , Radî al-Dîn 'Alî Lâlâ (en) , Majd al-Dîn Baghdâdî (en) i Saʿd al-Dīn al-Ḥamuwayī (en) |
| Obra | |
Obres destacables
| |
Abu-l-Jannab Àhmad ibn Úmar, conegut en àrab com Najm-ad-Din Kubrà o, en farsi, Najmuddín-e Kubrà (نجمالدین کبری, Najmuddīn-e Kubrā) (1145-1220) fou un erudit persa, fundador de la tariqa dels Kubrawiyya, una de les confraries sufís principals de l'Àsia central i el Khorasan, de la que en van derivar moltes d'altres. Va morir durant la conquesta mongola de Coràsmia i va deixar diverses obres breus però importants. Es creu que la seva confraria va ser substituïda pels nakxabandiyya cap al segle xv, però va continuar en alguns llocs i, almenys a Saktari, prop de Bukharà, encara operava a inicis del segle xviii.
Vegeu també
[modifica]Bibliografia
[modifica]- L'Homme de Liumière dans le Soufisme Iranien, París 1971.