Metaheinrichita

Metaheinrichita
Fórmula química	Ba(UO₂)₂(AsO₄)₂·8H₂O
Epònim	meta- i heinrichita
Localitat tipus	Wittichen i Lakeview
Classificació
Categoria	fosfats
Nickel-Strunz 10a ed.	8.EB.10
Nickel-Strunz 9a ed.	8.EB.10
Nickel-Strunz 8a ed.	VII/D.20b
Dana	40.2a.4.2
Heys	20.7.11
Propietats
Sistema cristal·lí	tetragonal
Estructura cristal·lina	a = 7,07 Å; c = 17,74 Å
Grup puntual	4mm - ditetragonal piramidal
Color	verd, groc
Exfoliació	perfecta en {001}, distingible en {100}
Duresa	2,5
Lluïssor	vítria, nacrada
Color de la ratlla	blanc groguenc
Densitat	4,04 g/cm3 (mesurada); 4,12 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiques	uniaxial (-)
Índex de refracció	nω = 1,637 a 1,641 nε = 1,608 a 1,609
Birefringència	δ = 0,029 a 0,032
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Mhrc
Referències

La metaheinrichita és un mineral de la classe dels fosfats que pertany al grup de la metaautunita. Rep el nom per ser una heinrichita poc hidratada.

Característiques

La metaheinrichita és un arsenat de fórmula química Ba(UO₂)₂(AsO₄)₂·8H₂O. Es tracta d'una espècie aprovada per l'Associació Mineralògica Internacional, i publicada per primera vegada el 1958. Cristal·litza en el sistema tetragonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la metaheinrichita pertany a «08.EB: Uranil fosfats i arsenats, amb ràtio UO₂:RO₄ = 1:1» juntament amb els següents minerals: autunita, heinrichita, kahlerita, novačekita-I, saleeïta, torbernita, uranocircita, uranospinita, xiangjiangita, zeunerita, metarauchita, rauchita, bassetita, lehnerita, metaautunita, metasaleeïta, metauranocircita, metauranospinita, metakahlerita, metakirchheimerita, metanovačekita, metatorbernita, metazeunerita, przhevalskita, metalodevita, abernathyita, chernikovita, metaankoleïta, natrouranospinita, trögerita, uramfita, uramarsita, threadgoldita, chistyakovaïta, arsenuranospatita, uranospatita, vochtenita, coconinoïta, ranunculita, triangulita, furongita i sabugalita.

Formació i jaciments

Va ser descrita a partir de mostres recollides a dos indrets: Wittichen, a la regió de Friburg (Baden-Württemberg, Alemanya), i la mina White King, al comtat de Lake (Oregon, Estats Units). Aquests dos indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.