[go: up one dir, main page]

Vés al contingut

Martí Gironell i Gamero

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMartí Gironell i Gamero

(2008) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement6 desembre 1971 Modifica el valor a Wikidata (52 anys)
Besalú (Garrotxa) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Pompeu Fabra
Universitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor, periodista, novel·lista Modifica el valor a Wikidata
Premis
XXXVIII Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull (2018)
Premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica (2008)

Martí Gironell i Gamero (Besalú, 6 de desembre de 1971) és un periodista i novel·lista català. Llicenciat en periodisme per la Universitat Pompeu Fabra i en filologia anglesa per la Universitat de Barcelona, va començar la seva carrera periodística quan tenia 14 anys a Ràdio Besalú.[1] La va continuar a Ràdio Olot, a RAC 105 i a Catalunya Ràdio, on ha participat com a locutor a diversos programes, com el Catacrack, D'Interès General o El Pont de les Formigues. Paral·lelament va col·laborar en el Diari de Girona i va publicar reportatges a El Periódico de Catalunya i a la revista Marie Claire. Va treballar a TV3 des de 2001 fins al 2016 com a presentador del programa En Directe, del TN Cap de Setmana, en els informatius del canal 3/24 i ELS MATINS. Actualment col·labora a El Punt Avui, El Mundo, El Món i Sàpiens.

És autor de La ciutat dels somriures (Cossetània Edicions, 2005) i de la novel·la El pont dels jueus (Columna, 2007[2]). L'any 2008 va rebre el premi Nèstor Luján per la novel·la La venjança del bandoler.[3] També és autor de L'arqueòleg, una novel·la històrica publicada el 2010 que durant la diada de Sant Jordi de l'any següent va ser un dels treballs més venuts.[4] L'argument està basat en la vida de Bonaventura Ubach, creador de la Bíblia de Montserrat i del Museu de l'Orient Bíblic del monestir de Montserrat.[5] El 2014 publica amb Edicions B El primer heroi, una novel·la ambientada en la prehistòria i protagonitzada per Ynatsé, un habitant d'un poblat situat a l'actual Banyoles.

L'any 2018 publica amb Columna Edicions La força d'un destí, una obra que va obtenir el 38è Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull 2018. Aquesta novel·la s'inspira en la vida de Ceferino Carrión, un càntabre que durant el franquisme va decidir emigrar cap als Estats Units, on va triomfar amb el nom de Jean Leon.

Amb l'obra de caràcter històric El fabricant de records, a partir de la figura de Valentí Fargnoli, pioner de la fotografia que va desenvolupar la seva tasca a principis del segle XX a Catalunya, guanya el Premi Prudenci Bertrana de novel·la 2022.[6]

Obres

[modifica]

Referències

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]