Marmàrica
Marmàrica (grec antic: Μαρμαρική) fou un districte del nord d'Àfrica situat entre Cirenaica i Egipte. Va rebre el seu nom de la tribu líbia dels marmàrides (grec antic: Μαρμαρίδαι; llatí: Marmaridae) que fou el poble principal de la regió durant cinc-cents anys (200 aC-300 dC). No son esmentat per Heròdot i és possible que haguessin estat empesos cap a l'interior per Cirene per després recuperar els seus antics territoris.
Durant el govern de Magas a Cirene els marmàrides es van revoltar i Magas va haver de tornar de la seva incursió contra Ptolemeu II Filadelf.
Ptolemeu limita la regió a l'est amb el golf Plinthinetic, a l'oest per una línia que sortia de Darnis (Derna) i la subdividia en dos parts: a l'est el nomòs líbic (lybicus, Λιβύης νόμος) i a l'oest el nomòs marmàric (Marmaricus nomos, Μαρμαρικῆς νόμος) separats per una línia amb les muntanyes Catabathmus Magnus (altura menys de 300 metres); al sud s'estenia fins a l'oasi d'Ammonium.
A la costa d'est a oest hi havia els caps Deris (Al-Heyf) i Hemaeum (Ras al-Kaanis), el port Gyzis o Zygis (Mahadah), el cap Paretónion (Ras al-Harzeit), el port Apis (Bonn Ajoubah),[1] les roques Scopuli Tyndarei (Al-Chairy); el cap Plynis (Ras Halem); el port de Panormus (Marsah Saloum); el cap Ardanis (Ras el Mellah) amb el port Menelaips, el port d'Antipyrgos (Tobruk); el de Petras Parvus (Magharat al-Heabes) amb Batrachus; el lloc Aedonia (Ain al-Ghazah) amb les illes Aedonia i Platea (Bomba) i el cap Chernosesus (Ras al-Tin.)
El riu Paliurus (Παλίουρος) regava el districte anomenat Aziris i desaiguava al golf de Bomba
A l'interior, més enllà dels marmàrides, hi havia les tribus o pobles dels adyrmachidae i giligammae.
Les ciutats principals foren Taposiris, Apis, Meneali Portus i Paretónion.
Ptolemeu esmenta les següents tribus a Marmàrica:
- zigrites (Ζυγρῖται, Zygritae)
- catans (Χαττανοί, Chattani)
- zigenses (Ζυγεῖς, Zygenses)
- buzenses (Βουζεῖς, Buzenses)
- ogdems (Ogdaemi)
- anagombres (Ἀνάγομβροι, Anagombri)
- iobacs (Ἰοβακχοί, Iobacchi)
- ruadites (Ῥουαδῖται, Ruaditae)
- libiarques (Λιβυάρχαι, Libyarchae)
- anerites (Ἀνηρῖται, Aneritae)
- basaquites (Βασαχῖται, Bassachitae)
- augiles (Αὐγίλαι, Augilae)
- nasamons (Νασαμῶνες, Nasamones)
- bacates (Βακάται, Bacatae)
- ausquises (Αὐσχίσαι, Auschisae)
- tapanites (Ταπανῖται, Tapanitae)
- sentides (Σέντιτες, Sentites)
- obiles (Ὀβίλαι, Obilae)
- essars (Αἴζαροι, Aezari)
Referències
[modifica]- ↑ Pseudo-Skylax Periple 108
Enllaços externs
[modifica]- Charles Anthon, A system of ancient and mediæval geography for the use of schools and colleges, Harper & brothers, 1855, 722-224.
- George Kish, A Source book in geography, Harvard University Press, 1978, ISBN 978-0-674-82270-2, p. 24.
- Leonhard Schmitz, A manual of ancient geography, Blanchard and Lea, 1857, 383-384.