[go: up one dir, main page]
Vés al contingut

Mariner 10

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula vol espacialMariner 10
Tipus de missiósonda espacial i satèl·lit artificial del Sol Modifica el valor a Wikidata
Operador   Jet Propulsion Laboratory Modifica el valor a Wikidata
NSSDCA ID1973-085A Modifica el valor a Wikidata
Núm. SATCAT06919 Modifica el valor a Wikidata
Propietats de la nau
FabricantJet Propulsion Laboratory Modifica el valor a Wikidata
Massa
502,9 kg

473,9 kg

79,4 kg

29 kg Modifica el valor a Wikidata
Dimensions3,7 (alçària) × 8 (amplada) m
model de satèl·lit: 1,39 (diàmetre) × 0,457 (alçària) m
Potència820 W Modifica el valor a Wikidata
Inici de la missió
Llançament espacial
Data3 novembre 1973, 05:45:00 UTC
LlocComplex 36, Spaceport Florida Modifica el valor a Wikidata
Vehicle de llançamentAtlas SLV-3D Centaur-D1A (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Programa Mariner Modifica el valor a Wikidata

La Mariner 10 fou una missió espacial no tripulada de la NASA llançada el 3 de novembre de 1973 amb l'objectiu de sobrevolar els planetes Mercuri i Venus. Va ser la primera nau espacial que va sobrevolar múltiples planetes.[1] Fou la darrera sonda del programa Mariner i a continuació s'inicià el programa Voyager.

Els objectius de la missió eren mesurar l'entorn, l'atmosfera, la superfície i les característiques del cos de Mercuri i fer investigacions similars de Venus. Els objectius secundaris eren dur a terme experiments en el medi interplanetari i obtenir experiència amb una missió d'assistència de gravetat de dos planetes. L'equip científic de Mariner 10 va ser dirigit per Bruce C. Murray al Jet Propulsion Laboratory.[2]

La Mariner 10 fou la primera sonda espacial que utilitzà la tècnica de «fona gravitatòria», és a dir, utilitzar la gravetat d'un planeta per modificar la trajectòria i guanyar o perdre velocitat. En aquest cas la Mariner 10 utilitzà Venus per desviar la seva trajectòria i fer disminuir el seu periheli fins a l'òrbita de Mercuri.[3][1] Utilitzà la pressió de radiació solar sobre els seus panells solars i la seva antena d'alt guany per controlar la posició durant el vol. Amb un filtre per a l'ultraviolat proper fotografià la capa de núvols de Venus i realitzà altres estudis atmosfèrics, amb els quals es descobrí un considerable detall atmosfèric als núvols venusians, invisibles en llum visible.[4]

Posteriorment la Mariner 10 sobrevolà Mercuri tres vegades. A causa de l'òrbita, la sonda només pogué cartografiar la meitat de la superfície del planeta, que resultà ser semblant a la de la Lluna.[4] Els tres sobrevols sobre Mercuri es realitzaren el 29 de març de 1974 (a 703 km), el 21 de setembre de 1974 (a 48.070 km) i el 16 de març de 1975 (a 327 km). Les seves lectures indicaren que la temperatura nocturna de la superfície de Mercuri és de –183 °C i la diürna arriba a 187 °C. El 24 de març de 1975 es perdé definitivament el contacte amb la sonda.

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 Siddiqi, Asif A. Beyond Earth: A Chronicle of Deep Space Exploration, 1958–2016. second. Washington, D.C.: NASA History Program Office, 2018, p. 1 (The NASA history series). SP2018-4041. ISBN 9781626830424. 
  2. ↑ Schudel, Matt «Bruce C. Murray, NASA space scientist, dies at 81». , 30 agost 2013.
  3. ↑ «Mariner 10». Arxivat de l'original el 19 February 2014. [Consulta: 2 febrer 2014].
  4. ↑ 4,0 4,1 Mariner 10 Arxivat 2005-09-05 a Wayback Machine. - les missions a Venus i Mercuri de la NASA, 1973-1975. (anglès)

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mariner 10
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Mariner_10&oldid=33460023»