El nom del Martegue ve d'una antiga forma llatina, Marticum, composta de l'arrel preindoeuropeua mart- "roca" i de la terminació llatina -icum; aquest nom al·ludia a l'estany de Bèrra en tant que "estany de les roques". Els habitants s'anomenen martegals (en occità martegals/-aus -alas, en francès Martégaux -ales).
A la vora d'un llac d'aigües tranquil·les envoltat de cases amb façanes coloristes i barques de colors vius amarrades al llarg del canal. Félix Ziem (al qual se li ha dedicat un museu), Corot i molts altres pintors van reflectir aquest lloc a les seves obres.
L'església de Santa Magdalena de l'illa presenta una façana d'estil corinti, rica decoració interior i imposant orgue.
La capella de l'anunciació conté teginats daurats, frescs que representen la vida de la Verge, sostre pintat, amb un inusual contrast entre la riquesa interior i la sobrietat que impera a l'exterior.
Des del pont de sant Sebastià, s'observa una bella vista de les barques amarrades al llarg del canal.
